PER UN DEBAT ENTRE PROFESSIONALS SANITARIS CADA COP MÉS AMPLI, SERÈ I EFICIENT

dimecres, 11 de gener de 2017

Porqué estoy en contra de la e-consulta (y II)



             En un artículo anterior ya expresé mis reticencias a que se establezca la e-consulta como medio de trabajo establecido y formalizado en las consultas de asistencia primaria. En aquel escrito mencioné algunos de los problemas:
            Pérdida de calidad y cantidad de la información, la desventaja para un contingente importante de usuarios a causa de la real brecha digital afectando sobre todo a un perfil muy frecuente en nuestras consultas ya fuera como pacientes, ya como cuidadoras de otros pacientes. También apunté someramente el impacto inmediato sobre el resto de actividades de los profesionales asistenciales y todo está hecho con la mirada puesta en la potencial transformación de la consulta y de la misma profesión sanitaria.
            Algún compañero me ha escrito, por e-mail, por supuesto, que no es más que un instrumento de trabajo, un buen instrumento. Ante esta afirmación tengo que decir de antemano que no estoy cerradamente en contra del uso del e-correo en determinadas circunstancias, estoy en contra de su establecimiento como práctica consolidada y formalizada sin más, y paso a argumentar porqué creo que tampoco es un buen instrumento de trabajo "per se".
            En las grandes corporaciones se está retirando el e-mail como medio de comunicación porque disminuye la eficiencia de los trabajadores. Sheryl Sandberg1 responsable de operaciones de Facebook, en su conferencia en el Nielsen consumer 360, ya da este medio como herido de muerte por varios motivos: porque los jóvenes ya no lo usan, sólo un 11% de los adolescentes leen su correo electrónico y reducen su uso cada día más, lo ven como cosa de viejos y porque "debido a la saturación y mal uso de este canal de comunicación tan crítico, hasta el punto que son ya varias las corporaciones que lo han relegado a un segundo plano, o eliminado directamente de su organización , como es el caso de Atos" y ¿ Por qué lo han relegado? para responder a eso Sandberg afirma que "Podríamos escribir ríos de tinta sobre todos los problemas que afectan de lleno al correo electrónico, como el spam, virus, cadenas, etc. pero lo cierto que la sentencia de muerte definitiva le llega por no haber sido capaz de responder a una nueva forma de comunicación más directa, dinámica e integradora. Adiós a las epístolas interminables en las que el remitente parece que nunca va al grano, o a los confusos adjuntos que muchas veces el sistema no descarga al confundirlo con virus o son tan grandes que se atascan por el camino".
            El caso de Atos Origin2 es muy interesante, se trata de una compañía internacional de servicios de tecnologías de la información que emplea a más de 70.000 trabajadores en 40 sedes en todo el mundo. Su Director Ejecutivo Thierry Breton comprobó que la corriente continua de e-mails estaba distrayéndole a él y a sus empleados y llega a calificar la lluvia de correos que tienen que sufrir sus empleados de "email pollution" por ello inició los pasos para eliminar lo que considera que tiene efectos negativos en la productividad de la empresa. En febrero del 2011 anunció que iba a prohibir el e-mail y que en el plazo de tres años quería que Atos fuera una compañía "cero-e-mail" afirmando: "Estamos produciendo datos a gran escala que están polucionando nuestro entorno de trabajo e incluso invadiendo nuestras vidas particulares"
            En un artículo del diario Expansión3 se afirma que hay muchos expertos que dicen que el e-mail es una forma de interrupción del trabajo que reduce nuestra productividad y no mejora la comunicación:

            "El impulso irrefrenable de revisar tu smartphone o tu ordenador puede haberse convertido en un problema que afecta a tu trabajo y que tiene, además, consecuencias para tu empresa... 
Todo empeora si esta manía la disfrazas de multitarea, convirtiendo esta necesidad casi obsesiva en una aparente actividad con la que haces ver que estás muy
ocupado. 
Atender compulsivamente los mensajes del correo o las llamadas del teléfono es un ejemplo de "ladrón del tiempo" en la oficina, al que se pueden unir otros como las reuniones improductivas. Un reciente informe de Bain & Company asegura que un 15% del tiempo colectivo de una organización se pierde en estos comités sin valor, un número que ha aumentado continuamente desde 2008. Según esa investigación, una reunión semanal consume directamente 7.000 horas al año de quienes acuden a ella, y además 300.000 horas de toda la compañía entre los subordinados que tenían que prepararla e ir a más reuniones relacionadas con ésta."

Dejo lo de las reuniones para otra discusión, aunque parezca que no viene a cuento tiene su interés porque en los CAPs las reuniones han proliferado como setas (me atrevería a decir que relación directamente proporcional a la incompetencia del estaf directivo) desplazando a las sesiones clínicas.

"Cada vez que volvamos a la tarea inicial, tendremos que usar valiosos recursos cognitivos para reorientarnos. Según una investigación de la Universidad de California, cuando estamos profundamente absortos en una actividad, incluso las distracciones menores pueden tener un efecto profundo. Así, recuperar nuestro impulso inicial después de una interrupción puede llevarnos de media unos 20 minutos. 
Un experimento realizado en la Universidad de Londres revela que al permitir que nuestro trabajo sea interrumpido por distracciones que, aparentemente, son inofensivas (correos electrónicos o mensajes de texto), perdemos 10 puntos de nuestro coeficiente intelectual.
Las interrupciones constantes reducen la productividad y dejan a la gente la sensación de cansancio y letargo, según una encuesta realizada por TNS Investigación, encargada por Hewlett Packard, según ésta, la mitad de los profesionales responde a un correo electrónico en los 60 minutos posteriores a haberlo recibido y uno de cada cinco es capaz de renunciar a un negocio, a una tarea o a un compromiso social para responder a un mensaje."

            La primera idea-tentación que se te ocurre al leer lo de California y Londres y pensar en nuestras consultas diarias, es que quizás somos entes superiores y no nos habíamos enterado hasta ahora. Dejo para otro momento lo de pensar en eso de "renunciar a un negocio o tarea o..." porque da escalofríos si tenemos en cuenta que lo nuestro son tomas de decisiones que afectan a la salud de las personas.
            Para no aburrir al lector enumeraré algunos artículos más citando poco más que el titular ya que van en la misma dirección y se haría demasiado extenso y repetitivo:
" ¿El e-mail reduce la eficiencia en el trabajo? Ferrari limita el uso del e-mail a sus empleados4 "
"5 Cosas habituales en las empresas que reducen la productividad - Menos correos, más productividad5" Citando un estudio de Bain&Company
"Gestionar el correo electrónico consume el 25% de los costes laborales de una empresa" Un estudio ha puesto de manifiesto que para una pyme de 50 trabajadores y un sueldo medio bruto de 20.000 euros puede suponer un gasto de 360.000 euros6
"Que abras un email le cuesta dinero a tu empresa."7- 1 de cada 4 euros en costes laborales se gasta en abrir y cerrar emails. Son datos de un estudio de Noysi, que sugiere que el correo electrónico cuesta al año miles de millones de euros a las empresas, inmersas en procesos ineficientes de gestión de sus comunicaciones. Con una media de 90 segundos por email y estableciendo un promedio de 80 comunicaciones vía correo electrónico por día, tanto internas como externas, da una valor total de 7.200 segundos diarios. 2 horas de la jornada laboral dedicadas a abrir y cerrar correos electrónicos
"Tres alternativas para reducir el correo en tu empresa"8
"El email es una ruina:el 25% de gastos de una empresa se va en consultar el correo" 9

            Cabe preguntarse que si esto ocurre con la fuerza que se entrevé en tanto artículo en las empresas y corporaciones con el sagrado tótem del incremento de la productividad y la eficiencia ¿a qué obedece que en nuestra empresa quieran adoptar ese instrumento de trabajo de esta manera? Nuestros gestores hablan siempre en los mismos términos que aquellas corporaciones, eficiencia, productividad (os invito que entrési a algunos de sus blogs o buscar en la hemeroteca) ¿acaso no se informan, no leen? ¿son unos autocomplacientes indocumentados o buscan la implosión-colapso de los profesionales del sector público?. ¿Pretenden tranquilizar al usuario dando la imagen, sólo la imagen, de que tiene un cierto control del servicio?¿pretenden transformar la imagen de la profesión hasta llegar a aparentar que los profesionales de la AP no somos necesarios? de eso último tenemos pruebas, a los largo de las últimas décadas una de las estrategias ha sido esa, diluir i difuminar el verdadero sentido de la asistencia sanitaria de la AP y que parezca que ésta sólo es posible en el medio hospitalario, como me dijo un amigo rudamente franco y sincero: "yo creí que vosotros sólo con el fonendo y unas palmaditas en la espalda ya habíais cumplido". Muchos estudiantes de medicina también lo creen, luego vienen las sorpresas.

divendres, 6 de gener de 2017

Que passa amb les urgències



 En les darreres setmanes hem vist notícies sobre els problemes dels serveis d’urgències dels hospitals i els veïns han denunciat l’acumulació de pacients que en condicions que han qualificat de indignes, esperen un ingrés més de 5 dies en alguns casos. És un problema que existia abans de les retallades però que aquestes han agreujat. Moltes veus insisteixen en que el problema és fonamentalment degut a una gestió que no respon adequadament a les necessitats de la població en el moment present. Hem seguit amb un model de gestió sanitària que prioritza l’atenció hospitalària i no té prou en conte uns canvis progressius en la demografia i en els tipus de malalties a prestar atenció sanitària. Assistim al augment del nombre de població de més de 70 anys i a l’elevació del nombre d’afeccions cròniques. Per aquest canvi es precisa una orientació dels serveis sanitaris que a més de corroborar el diagnòstic tingui en compte la particularitat de l’evolució de cada malalt i el seu entorn.
Tenim a ma en l’Atenció Primària (AP) i els Serveis Socials un bon instrument per encarar aquestes necessitats de forma eficient. Es donen xifres de que les Urgències es podrien reduir un 30% amb serveis a domicili, sanitaris i socials. Xifres que recolza una persona tan acreditada en la gestió sanitària com l’ex-conseller de Salut del País Basc, Rafael Bengoa. Sense cap intenció de treure-li valor a la reforma de la AP propiciada per les Lleis de sanitat de l’Estat a l’any 85 i a Catalunya el 90, la reforma no ha arribat a completar-se mai. Partim d’una situació deficitària de la AP on la integració amb l’hospital i la comunitat no s’ha abordat. Aquestes situacions sumades a les retallades que han afectat proporcionalment més a la AP (20% menys del pressupost, 3.000 professionals menys i 60 serveis d’atenció continuada tancats)[i] que a la hospitalària (8% menys del pressupost) impedeixen els beneficis d’una atenció continuada lligada a la comunitat. Amb la crisi de les urgències s’ha manifestat més clarament l’error de supeditar la AP al desenvolupament de la medicina hospitalària tant des del punt de vista assistencial com en la formació i la investigació.
Cal un canvi d’orientació de la política sanitària cap a la integració de tots els serveis al voltant del pacient i a l’atenció comunitària amb serveis sanitaris i socials treballant coordinadament.



[i] http://diarisanitat.cat/que-hi-ha-al-darrere-de-la-saturacio-de-les-urgencies/

diumenge, 1 de gener de 2017

Perquè estic en contra de l'e-Consulta?



 Des de fa un temps estan intentant introduir la e-consulta (es faran a través de correus electrònics) com eina de treball, a la tasca quotidiana de l'assistència primària (AP), alguns professionals estem en contra i pensem que els nostres arguments tenen prou importància perquè tothom hi pensi una mica i ajudi a un debat profitós. 
Luis-D Capacete Novo, metge d'APD a Sabadell

L'entrevista mèdica és un procés comunicatiu i totes les visites no presencials, suposen una pèrdua d'informació del pacient real, els experts diuen que el llenguatge verbal sols transmet el 30-35% del contingut del missatge, el que correspon a la informació; la transmissió d'actituds personals es fa amb el llenguatge no verbal. A més, el pes de la comunicació verbal en l'impacte del missatge, és només del 10 al 20% d'aquest, la resta és a través del no verbal i paraverbal. Els senyals no verbals influeixen en el receptor cinc vegades més que els verbals. Això sense contar els signes físics que poden passar per alt al pacient però no al professional en el mateix moment de l'entrevista.
Ens podem perdre molta informació rellevant i augmentar el risc d'error i cal no oblidar que totes les visites estan subjectes a la mateixa responsabilitat davant la llei.

D'altra banda, la jornada laboral té un limit i els diferents tipus de consulta (presencial, telefònica, "virtual", ets.) requereixen un temps i, per tant, entren en competició, alguns companys pensen que evitant la presència física del pacient estalviarem temps i això, segurament, està també en el magí dels nostres tecnoentusiastes gestors. Però jo no ho crec, crec més aviat que perdrem temps de qualitat de l'entrevista, pel que he dit abans i pels dubtes que genera sempre arribar a conclusions sense haver vist al pacient, tret que no es tingui una gran capacitat de reduir-lo a variables numèriques, aleshores és possible.

Res  no ens han dit del nombre d'e-consultes que haurem de fer cada dia, però siguin les que siguin,  hi ha un percentatge gran de la població que normalment atenem que, ara per ara, no podrà fer-ne ús, senzillament perquè no utilitza mai internet, el terme utilitzat per descriure les diferències en el seu ús és "escletxa digital". Aquesta exclusió pot generar desigualtats significatives en l'accés a les nostres consultes.

L'escletxa digital  dimensions preocupants al nostre país i ens col·loca a la cua de la Unió Europea en temes de l'ús d'internet, i el que és més greu les dades i gràfiques mostren que només per extinció física de certes cohorts d'usuaris, ens igualarem, ja que els responsables polítics i de alta gestió que se n'ocupen, o no ho fan o són incapaços de arranjar-ho. Per tant, no sembla que hagi de disminuir gaire a mig termini, amb la qual cosa, la desigualtat que generi, també es mantindria.
Hi ha diferents factors o causes que generen diferències d'ús d'internet o escletxes digitals, poden ser per raó de gènere, d'edat, de nivell educatiu, de nivell de renda, geogràfica, d'habitat rural/urbà i d'altres. Detallem-ho un xic més:
PER GÈNERE
El 2014 els homes que no havien utilitzat mai internet eren un 22,1% i les dones un 25,5% i en el grup de dones de 55 a 64 anys el 57,1% no n'ha fet mai ús (homes el 46,4%)2.
PER EDAT:
El 2015, tres de cada quatre (74,6%) persones majors de 65 anys residents a España mai han utilitzat internet. Si agafem el grup de majors de 75 anys, són quasi el 88% els que mai l'han fet servir 1.
Dels ciutadans de la cohort d'edat entre 55-64 anys el 44,6% no l'utilitza mai, dels de 65-74 el 73,8% , el que fa que del global d'entre 55-74a el 54,5% no l'utilitza mai 2
NIVELL EDUCATIU
Dels que tenen la primera etapa de secundària, primària i sense estudis el 42% no utilitza mai internet2.
NIVELL DE RENDA L'ús d'internet baixa amb rendes baixes.
Les dades trobades fan el tall a rendes de menys de 900 €/mes per ubicar les rendes baixes, fet curiós si tenim em compte que el 2014 el 22% dels treballadors cobrava 300 € o menys al mes i 5,8 milions cobraven menys de 600 € i el 35% del total d'assalariats cobraven menys del salari mínim interprofessional (645,3 €). Pel 2015 el 34,3% dels assalariats a España (5,9 milions de persones) varen tenir ingressos salarials iguals o inferiors al salari mínim interprofessional (menys de 6.791 € a l'any). A més les baixes remuneracions afecten sobretot a edats d'entre 26-45 anys i amb més dones que homes. El cas és que impacta de forma important a les edats amb més població amb coneixements per l'ús d'internet, però no poden amb les despeses.

Totes aquestes escletxes fan un perfil del no usuari que bàsicament es pot definir com dona, de més de 65 anys i de rendes baixes. Ara, si us plau, penseu entre els nostres pacients quantes persones entrarien en aquest perfil entre pacients i cuidadores o ambdós rols. Doncs bé, tot aquest contingent de gent se'l deixa en inferioritat de condicions d'accés al servei sanitari d'atenció primària, l'únic nivell que al cap de l'any visita gairebé a més del 70% de la població, potser és per això.
Els col·lectius vulnerables estan molt exposats a l'exclusió digital a España i pot interferir en altres serveis públics per tenir cura d'ells.

Tampoc se'ns ha dit res sobre com enregistrarem les dades i converses, com es protegiran, tal vegada ni s'ha pensat en això.

Un altra vessant d'aquesta e-consulta és la possible sensació d'empoderament que pot donar a l'usuari en l'us del servei sanitari públic quan en realitat no és tal, ja que no pot controlar el temps de resposta (no sabem si hi haurà límit de temps) ni la qualitat dels missatges. Tampoc augmenta l'accessibilitat o potser sí però mutilada.
Per l'usuari pot resultar molt atractiu el fet de poder escriure un correu quan vulgui, fet que potencia la pulsió consumista tot donant una "fumus bona sanitas", l'aparença mana, la substància és secundària.

A la normativa sobre la jornada laboral a l'AP, es preveia que dos terços de la jornada eren per les tasques assistencials (visitar malalts) i un terç l'havíem de destinar a tasques de formació, prevenció i promoció de la salut. Mai hem pogut fer aquestes darreres tasques perquè l'agenda assistencial, la de les visites, es menja tot el temps disponible, normal si tenim en compte que a l'agenda hi ha un pacient cada set minuts, tot i que això varia segons els centres, i hi ha prou nombre de pacients per a fer impossible preservar aquell terç de la jornada. Ara, a més, comptem amb "visites" telefòniques i les virtuals, hi ha dies que pots plegar amb deu i dotze d'aquestes "visites" no presencials, la e-consulta s'afegirà a aquesta dilució progressiva del veritable acte mèdic, fins on?

Recordo quan als anys 90 més d'un gestor ens deia, entre el desig i les ganes de fer-nos por, que aviat els professionals seríem substituïts per ordinadors, fins i tot es va arribar a fer-ne un on posant un menú de símptomes acabava dient: "tiene Vd una neumonia", allò ens va fer riure, ara també, aquella veu anticipava les de les actuals màquines de vendre algunes coses, però tinguem sempre present que el somni de tot gestor és estalviar despesa, sobretot la de personal i ho veu més fàcil si és a l'AP, no tant en tecnologia sanitària que és un bon ninxo de negoci però que circula poc en aquest nivell, i tant si l'e-consulta en el futur pròxim va bé com si no va bé, podrà ser utilitzada amb aquesta finalitat, al cap i a la fi són els qui fan i tenen els números i ens han demostrat a bastament que tenen dues tendències ben clares, una és la comptabilitat creativa i l'altra a no sotmetre's a cap avaluació, ells, tan amants de fer-ne...als altres.

(1) Barómetro UDP-Secretaria de Estado de Servicios Sociales e Igualdad
(2) "La brecha digital. Estudio sobre la desigualdad postergada" informe de la UGT 2015