La Societat de Medecina Familiar i Comunitaria i JoSi Sanidad Universal crean un registre en el que fer visibles els efectes negatius que està tenint el Real Decret a nivell estatal. Recalquen la vulneració del dret a la Salut recollit a l'article 43 de la Constitució
http://www.europapress.es/salud/noticia-medicos-familia-madrid-yo-si-sanidad-universal-crean-registro-nacional-denunciar-exclusion-sanitaria-20131217134548.html
"...Y es que, según ha señalado Alberto López (presidente en funciones de SoMaMFyC), desde la aprobación de esta medida
unas 900.000 personas se han quedado sin tarjeta sanitaria, rompiendo
así el principio de universalidad que "siempre" ha regido en el Sistema
Nacional de Salud (SNS) y que el Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad está "vulnerando"...."
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA (ACDSP) acdefensasp@gmail.com
EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT
diumenge, 29 de desembre del 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
L'augment del PIB destinat a Salut no és sinònim d'eficiència sense transparència en els contractes i concerts
Malgrat “la
disminució del pressupost de la Generalitat en termes absoluts, el pes (o el percentatge) del
pressupost destinat a les polítiques de salut s’ha incrementat" i ho ha fet "passant del 36% (2010) al 38% (2012)” segons l'esborrany del "Pacte Nacional de la Salut de Catalunya".
dijous, 12 de desembre del 2013
El lucre i "les bondats" de la col·laboració públic/privada
Com exemple de la ineficiencia público-privada llegim al capítol sobre la
comunitat valenciana (La contrareforma sanitaria http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2013/11/analisi-i-alternatives-la-privatitzacio.html) com es va fer la rescisió del primer contracte
de Adeslas (Hospital de la Ribera, Alzira) abans de convocar un nou concurs que incorporés també
l'atenció primaria.
La modalitat d'extinció de contracte escollida obligava al "rescat" de l'hospital i a abonar a la concessionaria el import de la inversió realitzada no amortitzada i una quantitat per "lucro cesante" (gairebé 26 milions d'euros de un total al voltant de 70).
Després es va saber que aquest pagament no figurava en el plec de condicions administratives inicials i per tant no d'acord amb la llei de contractes de les administracions públiques, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes de 2002 i 2003.
El nou contracte va establir que l'actualització annual de la "prima per càpita" en cap cas podria ser inferior al IPC. En el context actual només els departaments de Salut de gestió privada han augmentat el seu pressupost
La modalitat d'extinció de contracte escollida obligava al "rescat" de l'hospital i a abonar a la concessionaria el import de la inversió realitzada no amortitzada i una quantitat per "lucro cesante" (gairebé 26 milions d'euros de un total al voltant de 70).
Després es va saber que aquest pagament no figurava en el plec de condicions administratives inicials i per tant no d'acord amb la llei de contractes de les administracions públiques, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes de 2002 i 2003.
El nou contracte va establir que l'actualització annual de la "prima per càpita" en cap cas podria ser inferior al IPC. En el context actual només els departaments de Salut de gestió privada han augmentat el seu pressupost
diumenge, 1 de desembre del 2013
L'assistencia primària a Ciutat Badia o les consequències a curt i mig termini de la greu contrarreforma sanitària que està en marxa a Catalunya per la gestió de l'actual Govern
El 20 d'Octubre de 1983 el conseller Laporte felicitava als responsables del CAP de Ciutat Badia. un model per la reforma de la Sanitat. Podem llegir a l'article que "des de que funciona aquest sistema la despesa farmacèutica s'ha reduït notablement perquè els diagnòstics són més exactes i el treball d'educació sanitària i de prevenció comença a donar resultats". La millora diu "satisfà també als professionals als que permet treballar en equip i a fons amb els seus pacients".
El centre és una de les unitats docents de medicina de família més antigues ja que va ser acreditat el 1987. Allí s'han format molts professionals que ara treballen per tot el país http://ics30anys30veus.wordpress.com/2013/11/07/un-centre-pioner/
Ciutat Badia és un dels municipis amb densitat més alta del país i amb renda per capita més baixa. En l'actualitat la imatge del CAP és de un gran deteriorament físic. Ni tan sols hi ha el típic cartell blanc amb el nom del centre a la porta d'entrada del carrer amb una reixa bastant malmesa pel pas del temps Això no és el pitjor, el deteriorament greu està en la pèrdua de les possibilitats que el centre oferia per fer crèixer un equipament amb recursos per fisioteràpia, hospìtal de dia, atenció a la salut mental ... i sobre tot en el moment actual en el seu paper d'amortiguador o d'esponja al desmantellament de l'atenció especialitzada. Les 16.000 persones que aten el CAP troben esperes de més de 1 mes per fer una ecografia vaginal "preferent", 3 mesos per la primera visita al uròleg, dificultats en el transport públic per anar als centres on es centralitzen en l'actualitat determinats serveis. De cara al futur els professionals preveuen més consequències a llarg plaç. Al disminuïr els sous als residents al aplicar-los horaris d'hospital (de 8 a 15) els gestors al mateix temps han retallat la formació ja que l'atenció és de 8 a 21 i els que treballen en aquest àmbit saben que això suposa una pèrdua d'hores d'aprenentatge molt important.
El centre és una de les unitats docents de medicina de família més antigues ja que va ser acreditat el 1987. Allí s'han format molts professionals que ara treballen per tot el país http://ics30anys30veus.wordpress.com/2013/11/07/un-centre-pioner/
Ciutat Badia és un dels municipis amb densitat més alta del país i amb renda per capita més baixa. En l'actualitat la imatge del CAP és de un gran deteriorament físic. Ni tan sols hi ha el típic cartell blanc amb el nom del centre a la porta d'entrada del carrer amb una reixa bastant malmesa pel pas del temps Això no és el pitjor, el deteriorament greu està en la pèrdua de les possibilitats que el centre oferia per fer crèixer un equipament amb recursos per fisioteràpia, hospìtal de dia, atenció a la salut mental ... i sobre tot en el moment actual en el seu paper d'amortiguador o d'esponja al desmantellament de l'atenció especialitzada. Les 16.000 persones que aten el CAP troben esperes de més de 1 mes per fer una ecografia vaginal "preferent", 3 mesos per la primera visita al uròleg, dificultats en el transport públic per anar als centres on es centralitzen en l'actualitat determinats serveis. De cara al futur els professionals preveuen més consequències a llarg plaç. Al disminuïr els sous als residents al aplicar-los horaris d'hospital (de 8 a 15) els gestors al mateix temps han retallat la formació ja que l'atenció és de 8 a 21 i els que treballen en aquest àmbit saben que això suposa una pèrdua d'hores d'aprenentatge molt important.
dimecres, 27 de novembre del 2013
Com es distribueixen les retallades per una banda i els sous exagerats per l'altra
De la reducció de 217 milions d'euros del pressupost de Salut de l'any 2013 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/05/catalunya/1383607827_054035.htmlsembla que 191 corresponen a la reducció en els 8 principals hospitals totalment públics segons denuncia el Sindicat de Metges:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/06/financament_de_partits_i_retallades_sanitaries_110349.php
Els "sobre-sous" més alts al menys en Sanitat, al contrari, es distribueixen entre els directius d'organismes vinculats amb la Generalitat però de gestió no pública.
Dels 22 directius http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/19/catalunya/1384894813_901776.html millor pagats per el nostre diner, 7 corresponen a gestors sanitaris que sumen 883 mil euros en salaris annuals i que són directius de:
Direcció General Corporació Sanitaria Parc Taulí, Director
General Hospital Clínic, Gerent Consorci Parc-Mar . Gerent
Consorci Sanitari del Maresme, Director
Gerent Consorci Sanitari Tarrasa, Gerent
Consorci Hospitalari de Vic, · Gerent
Consorci Sanitari Integral.
Sumant a aquests salaris 1 milió 38.000 euros que és la suma dels salaris annuals dels 15 alts càrrecs del Departament de Salut http://www.gencat.cat/salut/transparencia/sous_salut.pdf tenim que sense contar les dietes, la Generalitat gasta annualment en Salut aprop de 2 milions d'euros en esplendids salaris de 22 alts càrrecs.
dilluns, 25 de novembre del 2013
L'evidència d'alguns dels efectes perversos del "mercat" en la Salut
Tota una sèrie de gràfics amb xifres de l'OCDE i de l'OMS demostren algunes de les diferencies entre la cobertura sanitària als EEUU i a la resta de països rics. Les amputacions d'extremitats per la diabetis, la mortalitat infantil i la impossibilitat de seguir un tractament per motius econòmics son destacables als EEUU; alli justament on és el "mercat" qui amb la seva "suposada" eficiència (com ens volen fer creure alguns economistes de la Sanitat al nostre país), dirigeix la sanitat
http://www.principiamarsupia.com/2013/11/21/la-gran-mentira-de-la-sanidad-privada-en-8-graficos/
Alguns cops no som els sanitaris qui fem les demostracions més clares. En aquest cas ho debem a un físic.
http://www.principiamarsupia.com/2013/11/21/la-gran-mentira-de-la-sanidad-privada-en-8-graficos/
Alguns cops no som els sanitaris qui fem les demostracions més clares. En aquest cas ho debem a un físic.
dilluns, 18 de novembre del 2013
A Catalunya l'any 2013 no hem tingut pressupost però si retallades
Fent xifres rodones
El pressupost de la Sanitat Pública a Catalunya estava al voltant dels 10.000 milions d'€
L'any 2011 es van restar al pressupost al voltant de 600 milions d'€
L'any següent, 2012 van ser al voltant de 400 milions d'€ més i finalment l'any 2013 s'ha reduït encara més als voltants d'uns 217 milions d'€.
Comparat amb el 2010, en el
2013 les despeses en salut seran de uns 1,300 milions d’€ menys que representa
segons http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/05/catalunya/1383607827_054035.html
una reducció del 19%
dilluns, 11 de novembre del 2013
M.Marmot director de l'estudi sobre les desigualtats en salut a Europa descriu com emergència sanitària la situació d'atur dels joves a Espanya
«Con un 52 % de desempleo juvenil, el más alto de Europa, España se enfrenta a una emergencia sanitaria», declaró Marmot.
La falta de empleo, argumentó, «es muy nociva
para la salud», con el efecto a corto plazo de «problemas de salud
mental» así como un mayor índice de disturbios sociales.
A largo plazo, los desempleados sufren «más
problemas físicos de salud», hasta el punto de que los parados tienen
«un tasa de mortalidad un 20 % más alta» que las personas empleadas.
Los suicidios, «que son la punta del iceberg», aumentan de manera proporcional al desempleo, apuntó el experto.
En el caso de los jóvenes, la falta de empleo en
esa edad clave «disminuye sus perspectivas de una vida mejor en el
futuro, lo que a su vez repercutirá en sus hijos, que nacerán en la
pobreza o con menos oportunidades».
Según el informe presentado hoy en Londres,
«todos los países de Europa, ricos o pobres, pueden tomar medidas para
mejorar la salud de sus poblaciónhttp://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2013/10/30/estudio-oms-advierte-alto-desempleo-juvenil-espana-emergencia-sanitaria/00031383137759202368778.htm
dijous, 7 de novembre del 2013
Anàlisi i alternatives a la privatització
"La contrarreforma sanitaria. Análisis y alternativas a la privatización de la sanidad pública". Es tracta de un llibre que ha coordinat Marciano Sanchez Bayle de la Feferació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública.
La seva presentació serà el dijous 28 de Novembre a les 19h a la Sala Albert Casamiglia, planta baja, Edifici Roger de Llúria, Campus Ciutadella, Universitat Pompeu Fabra, Calle Ramon Trias Fargas, 25-27, Barcelona (Metro: Ciutadella, L4)
http://www.upf.edu/espais/sales/sala-graus.html
estan anunciats:
Marciano Sánchez Bayle, Josep Martí, Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) y co-autor del capitul sobre Catalunya i Carme Borrell, CAPS.
dilluns, 4 de novembre del 2013
Contrariament a la ética que defensen al moment de proposar-los, aprop de un terç dels assajos clínics no publiquen el resultats
L'ètica dels assajos clínics arriba als diaris
Un diari britànic http://www.theguardian.com/science/2013/oct/29/scientists-fears-over-unpublished-drug-trials?CMP=twt_gu es fa ressò de una publicació del BMJ que demostra que gairebé un de cada tres assajos clínics amb 500 o més participants no publica els resultats. Així incompleixen la obligació ètica amb les persones participants
Empreses de fàrmacs i altres organitzacions amb interessos comercials sempre han estat reticents a publicar els resultats negatius i aquells que pensen que podrien donar informació útil a competidors. Malgrat l'augment de la pressió per fer tots resultats públics que va abocar a la creació de una base de dades del govern als USA amb tots els assajos i el resultats, la publicació del BMJ ( BMJ 2013;347:f6104), l'evidència que la legislació és ignorada.
Un diari britànic http://www.theguardian.com/science/2013/oct/29/scientists-fears-over-unpublished-drug-trials?CMP=twt_gu es fa ressò de una publicació del BMJ que demostra que gairebé un de cada tres assajos clínics amb 500 o més participants no publica els resultats. Així incompleixen la obligació ètica amb les persones participants
Empreses de fàrmacs i altres organitzacions amb interessos comercials sempre han estat reticents a publicar els resultats negatius i aquells que pensen que podrien donar informació útil a competidors. Malgrat l'augment de la pressió per fer tots resultats públics que va abocar a la creació de una base de dades del govern als USA amb tots els assajos i el resultats, la publicació del BMJ ( BMJ 2013;347:f6104), l'evidència que la legislació és ignorada.
dilluns, 21 d’octubre del 2013
A Catalunya els ingressos de les pòlisses d'assegurances privades augmenten 3,6%
26,5% dels 7,57 milions de catalans disposa d'algun tipus de pòlissa privada i els seus ingressos han augmentat en un 3,6%, http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/20/catalunya/1382296172_538664.html
Mentrestant les llistes d'espera per intervencions quirúrgiques arriben a 79.376 pacients (70.814 el desembre passat) http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/17/catalunya/1382041922_303106.html i les demostracions de incompatibilitats o conflictes de interessos segueixen sense tenir consequencies; en aquest cas les del successor del Josep Prat en la presidencia del Cat Salut, Josep Maria Pedrosa
Mentrestant les llistes d'espera per intervencions quirúrgiques arriben a 79.376 pacients (70.814 el desembre passat) http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/17/catalunya/1382041922_303106.html i les demostracions de incompatibilitats o conflictes de interessos segueixen sense tenir consequencies; en aquest cas les del successor del Josep Prat en la presidencia del Cat Salut, Josep Maria Pedrosa
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Aquí com a Madrid és un fet difícil d'explicar que es pugui conservar la qualitat traslladant serveis del Hospital Clínic a un hospital privat
Ens preguntem a més quins són els criteris generals que el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut ha fixat en aquest cas per establir l'acord amb una empresa privada i que segons la LOSC de 1990-1995 ha de fixar per establir concerts per la prestació de serveis
dimarts, 1 d’octubre del 2013
La sanitat pública espanyola i el Reial Decret del 16/2012
Un informe de yo Sí Sanidad Universal. Actualització de la repercusió del Real decret que ajuda a conèixer molt bé els seus efectes
http://yosisanidaduniversal.net/noticias.php/informe-un-ano-de-exclusion-sanitaria
Abans del inici de la crisi l'any 2009 el CLINIC (HC) ja va signar acords de colaboració amb CAPIO
El Maig del 2009 JM Piquè actual director ja va signar en qualitat de sots director del HC acords de colaboració amb Capio. La "privatització" no sembla dons resultat de la crisi actual
http://esclatclinic.wordpress.com/2013/09/26/hospital-clinic-com-es-va-cuinar-la-privatitzacio-i-lalianca-estrategica-amb-capio-idc-salud/
Si hi ha diners per pagar serveis mèdics a empreses privades no podem mantenir una situació que impedeix aprofundir en la recerca de la sanitat pública que el nostre país vol i necessita. No hem tingut mai una sanitat pública suficientment crítica amb ella mateixa apart de les mesures de control econòmic. Encara que sigui difícil en aquests moments cal afirmar la sanitat pública que volem i ser curosos en evidenciar els conflictes de interessos i la seva influencia en l'assistència del dia a dia; sense oblidar l'aspecte humà dels pacients i el creixement en el saber pràctic del col·lectiu de treballadors de la sanitat.
http://esclatclinic.wordpress.com/2013/09/26/hospital-clinic-com-es-va-cuinar-la-privatitzacio-i-lalianca-estrategica-amb-capio-idc-salud/
Si hi ha diners per pagar serveis mèdics a empreses privades no podem mantenir una situació que impedeix aprofundir en la recerca de la sanitat pública que el nostre país vol i necessita. No hem tingut mai una sanitat pública suficientment crítica amb ella mateixa apart de les mesures de control econòmic. Encara que sigui difícil en aquests moments cal afirmar la sanitat pública que volem i ser curosos en evidenciar els conflictes de interessos i la seva influencia en l'assistència del dia a dia; sense oblidar l'aspecte humà dels pacients i el creixement en el saber pràctic del col·lectiu de treballadors de la sanitat.
dijous, 12 de setembre del 2013
dilluns, 9 de setembre del 2013
Catalunya la 4ª comunitat amb menys despesa per habitant
.. i la primera en nombre de llits per cada 1000 habitants (36% de titularitat pública http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/05/23/medicina/1179918594.html. ) Segons la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad pública (FADSP) .... La calidad de la sanidad catalana es peor que la de 10 autonomías ... Es la cuarta comunidad con menos gasto en atención médica por habitante.... http://www.elpe riodico.com/es/ noticias/socied ad/calidad-sani dad-catalana-pe or-que-autonomi as-2633789
diumenge, 8 de setembre del 2013
La gestió del personal del departament de informàtica de la Gerencia Territorial Metropolitana o la privatització "justificada" per la"governança"
A la Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública podem donar fe dels punts que defensen al seu manifest http://www.informaticsics.cat/index.php/manifest el col·lectiu de treballadors dels serveis informàtics de l'ICS. Juntament amb l'expressió del nostre suport a les persones que disposen en aquest moment d'una experiència gran en aquest àmibt sanitàri, com a professionals ens preocupen les conseqüències que l'externalització d'un servei com aquest pot tenir sobre la qualitat de l'assistencia i que l'alusió a la manca de transparència del procés que s'està portant fa molt probable. Un dels aspectes que preocupa més a més és que amb l'externalització es posaria en mans privades molta informació molt
delicada i important, susceptible de ser utilitzada de forma
inadequada i perillosa.
dissabte, 7 de setembre del 2013
La "governança" un discurs ideològic (José A, Estévez Araújo a Mientrastanto)
......Los resultados desastrosos de las experiencias de consorcios
público-privados ponen de manifiesto el carácter ideológico del discurso sobre
la empresa responsable. Pero éste sigue siendo cultivado aplicadamente en la
abundante literatura académica sobre los “Public-Private Partnerships”.
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié. Para ellos se sigue utilizando como marco legitimador el tradicional discurso de la democracia representativa. ...
http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié. Para ellos se sigue utilizando como marco legitimador el tradicional discurso de la democracia representativa. ...
http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a
pié. Para ellos se sigue utilizando como marco legitimador el
tradicional discurso de la democracia representativa.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
Los
resultados desastrosos de las experiencias de consorcios
público-privados ponen de manifiesto el carácter ideológico del discurso
sobre la empresa responsable. Pero éste sigue siendo cultivado
aplicadamente en la abundante literatura académica sobre los
“Public-Private Partnerships”.
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
Los
resultados desastrosos de las experiencias de consorcios
público-privados ponen de manifiesto el carácter ideológico del discurso
sobre la empresa responsable. Pero éste sigue siendo cultivado
aplicadamente en la abundante literatura académica sobre los
“Public-Private Partnerships”.
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
Los
resultados desastrosos de las experiencias de consorcios
público-privados ponen de manifiesto el carácter ideológico del discurso
sobre la empresa responsable. Pero éste sigue siendo cultivado
aplicadamente en la abundante literatura académica sobre los
“Public-Private Partnerships”.
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
El discurso de la gobernanza no va dirigido a los ciudadanos de a pié.
- See more at: http://www.mientrastanto.org/boletin-116/notas/la-mezcolanza-de-lo-publico-y-lo-privado-en-la-ue#sthash.lRBzkHyO.dpuf
dimecres, 21 d’agost del 2013
La privatització madrilenya i l'oligopoli sanitàri (FADSP)
-Los hospitales del Sureste y de Vallecas
se adjudican a la banca (Ribera Salud) a pesar de la nefasta gestión de
Bankia, ...., tiene la obligación de desinvertir en 2015 como fecha límite,
por mandato de la Unión Europea, y deberá vender su participación en estos
hospitales dentro de 2 años, por lo que la adjudicación de un servicio tan
esencial como es la atención sanitaria de miles de madrileños se realiza de
forma provisional, y no sabemos en que manos
terminará.
-De
momento, parece que Centene Corporation está interesada en la compra de
Ribera Salud. Centene es una empresa intermediaria, una HMO que integra
aseguramiento y provisión de servicios, presente en 19 Estados norteamericanos y
centrada en la gestión de pacientes de Medicare con bajos ingresos.... Centene no ha podido optar directamente al concurso al no disponer de
experiencia en la gestión directa de hospitales, una de las condiciones exigidas
en los pliegos, ....
-La gestión de los hospitales de San Sebastián de los
Reyes, Parla y Aranjuez se adjudica a una empresa privada portorriqueña,
HIMA San Pablo, también centrada en la atención de pacientes con bajos ingresos
en Puerto Rico. HIMA únicamente gestiona 4 hospitales y un total de 1100 camas, ... sin
embargo la empresa ha podido aportar el aval exigido de más de 12 millones €.
Algunos medios de comunicación apuntan a que HIMA, que ha estado acompañada en
las negociaciones para la compra de los hospitales madrileños por el grupo
Centene Corporation, podría estar actuando como pantalla para ceder, tras el
plazo mínimo de 2 años que marcan los pliegos, la gestión a Centene de sus tres
hospitales madrileños.
Todo apunta a que los hospitales valencianos de Ribera
Salud, el Laboratorio Central de Madrid y al menos cinco hospitales madrileños
acabarán en manos de Centene u otro fondo de inversión en el año 2015, pero
puede ser antes ... porque la costumbre de los gobiernos del PP es saltarse sus
propias normas. Es probable que las empresas privadas traten de incrementar sus beneficios alquilando
camas e infraestructuras para el tratamiento de pacientes con altos recursos y
de turistas de elite, probablemente con la inestimable colaboración de Manuel
Lamela y su socio CVC-Capio, gestor de la Fundación Jiménez Díaz, del
hospital de Valdemoro y los hospitales de Móstoles y de Collado Villalba
(recuérdese que este último se trata de un centro todavía cerrado por el que la
Comunidad de Madrid paga 10,8 millones € anuales, lo que se dice todo un ejemplo de eficiencia y de ahorro
para las cuentas públicas)
Las
buenas relaciones de Ribera Salud con su antiguo socio, el fondo de inversión
BUPA-Sanitas, gestor privado de los hospitales de Torrejón y el Henares,
hacen suponer que se esté organizando el oligopolio de fondos de inversión y
empresas multinacionales que pretenden quedarse inicialmente con la Sanidad
madrileña y valenciana, con el afán de hacerlo posteriormente con las partes rentables
del SNS.
dilluns, 19 d’agost del 2013
El historiador Josep Fontana fa referència a la disminució de l'esperança de vida de certs sectors a l'hora de interpretar la història contemporània
Desde 1990 l'esperança de vida dels nordamericans blancs amb menor
cultura ha disminuït 4 anys. És el primer cop que aquesta situació es
dona als EEUU . Josep Fontana
dilluns, 12 d’agost del 2013
La desigualtat Nord-Sur a Espanya es reflecteix en un atles de mortalitat
... el sur de España la mortalidad prematura es mayor, para todas las causas y para los dos sexos. Enfermedades cardiovasculares, infartos cerebrales, diabetes e hipertensión se ceban especialmente con las regiones del sur. El atlas, elaborado por 25 investigadores dirigidos por Joan Benach y José Miguel Martínez, profesores de la Universidad Pompeu Fabra ....
(Mapa amb totes les causes de mortalitat prematura en les dones. Les zones més fosques són les de major mortalitat)
http://www.eldiario.es/ciencia/mortalidad-muestra-desigualdad-norte-sur-Espana_0_162384341.html
La gestió privada de l'alta tecnologia sanitària és ineficient, informe de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
.... la gestión pública de la Resonancia Magnética ahorraría a la comunidad
16,7 millones de euros cada año, ya que el coste medio de una RM con
gestión privada (257 euros) es un 138% superior a la RM de gestión
pública (108 euros) .... ya en el año 2005 la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública de
Valencia calcula en 18 millones anuales el sobrecoste de esta
privatización, lo que no ha impedido su prórroga por parte de la
Generalitat, que no finaliza hasta el año 2018.... Actualmente el 58% de las resonancias magnéticas instaladas en España
se encuentran en hospitales privados (Informe IDIS 2013) sin incluir
otros equipos ubicados en centros públicos y de gestión privada.....
http://www.nuevatribuna.es/articulo/espana/ineficiencia-gestion-privada-alta-tecnologia-sanitaria/20130811193032095509.html
http://www.nuevatribuna.es/articulo/espana/ineficiencia-gestion-privada-alta-tecnologia-sanitaria/20130811193032095509.html
divendres, 9 d’agost del 2013
Assemblea del Sector de Sanitat dintre del Procés Constituent (PC) de Catalunya
A finals de Juliol va tindre lloc una assemblea del Sector de Sanitat dintre d'aquest Procés http://www.procesconstituent.cat/ A l'acta de l'assemblea es presenta el PC com a eina generadora d'alternatives, ajut mutu i de investigació. També amb propostes de temes objecte de possibles grups de treball sempre d'acord amb el que ja s'està duent a terme, que s'acabaran de definir més endavant a la propera assemblea finalitzat l'estiu. Anomenen: Medicines alternatives, Salut mental, Atenció primària, Investigació de la corrupció, Elaboració d'una alternativa al model de gestió i separadament al model assistencial, Medicalització, Farmacèutiques, Salut Pública, Prevenció, Plans de Salut, Malalties "proscrites" (SSC...), Professionals "proscrits", Laboral ...
dimecres, 7 d’agost del 2013
El informe del BBVA sobre la sostenibilitat del Servei Nacional de Salut, un treball poc rigoros
.. asegura que “se prevé que el gasto sanitario público crecerá a una tasa media anual del 4,4% de aquí a 2016”, contra toda evidencia y que por lo tanto “la economía debería de crecer un mínimo del 1,4% anual para garantizar la sostenibilidad del sistema sanitario”,y por ello reclama “reformas para controlar el gasto”... Es
bien conocido que entre 2010 y 2013 los presupuestos sanitarios
públicos de las CCAA per capita han experimentado una disminución del
11,4%, con decrecimiento promedio anual del 3,91 %,
es decir la previsión no solo no se esta cumpliendo sino que sucede
todo lo contrario, en lugar de un aumento del gasto sanitario público
estamos ante una disminución del mismo
Per la FADSP les modificacions al Reial Decret 15/2012 aprovades recentment, segueixen deixant desprotegides a un nombre molt important de persones al nostre país
... .regula el
acceso a las prestaciones del Sistema Nacional de Salud para las
excluidas por el RD Ley 16/2012 (es decir los inmigrantes no
regularizados y los que declaran rentas superiores a 100.000 € /año). ... establece
unas contraprestaciones económicas ( de 60 € mes a los menores de 65
años y de 157€/mes a los mayores de esta edad) que son unas cuantías
solo pensadas para favorecer a los seguros privados, a algunos de los
cuales superan económicamente, ... hacen inaccesible estos
convenios a quienes tienen una mala situación económica (la inmensa
mayoría, por no decir la totalidad, de las personas en situación de
inmigración irregular)
Por otro lado el mismo RD deja claro que solo se genera el derecho al acceso a la cartera común básica, es decir no a la cartera complementaria y suplementaria (por ejemplo no a los medicamentos aunque sea con copagos) lo que hace aun mas absurda esta opción.
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/602-la-fadsp-rechaza-el-rd-576-2013
Por otro lado el mismo RD deja claro que solo se genera el derecho al acceso a la cartera común básica, es decir no a la cartera complementaria y suplementaria (por ejemplo no a los medicamentos aunque sea con copagos) lo que hace aun mas absurda esta opción.
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/602-la-fadsp-rechaza-el-rd-576-2013
dimarts, 6 d’agost del 2013
La externalització: la importancia d'algunes de les seves conseqüències per a la Sanitat Pública
Hem de preguntar-nos com es gestiona el incompliment del contracte de una empresa externalitzada, com es gestiona la negociació amb una empresa que ofereix el "servei públic" de un àrea geogràfica determinada, la pèrdua de coneixements estratègics i moltes altres coses ... A continuació un video resum sobre la externalització en la Sanitat Pública
diumenge, 21 de juliol del 2013
Un llibre sobre l'Hospital de Bellvitge que de moment es pot llegir "on-line" dedicat als que un dia varen confiar en l'Hospital de Bellvitge .. i tornaran a fer-ho
(extracte de la seva introducció) ... el que avui en dia es consideren els punts forts de l'Hospital: un percentatge superior d'altes complexes i d'alt cost per sobre de la resta d'hospitals del ICS...... i com a contrast unes desviacions que no es poden amagar .......una dedicació clarament millorable.... l'endogàmia dels ultims anys que ha compromés gruement el recanvi generacional ... la inhibició i desmotivació de la gent per la inseguretat i la por actuals agreujades per unes juntes assessores clíniques ineficients i /o bloquejades... i atenció preferent per l'estrena del nou Complex Tecno-Quirúrgic .... http://www.acvbcn.com/jmc-doctor-em-curare/index.html#/3/zoomed
Una mesura racional, la supressió dels anticonceptius de 3ª generació
Surt una noticia a la premsa espanyola:Els anticonceptius de tercera
generació (A3G) no estaran subvencionats per la seguritat social. Per
ser massa cars. Aquest és l' argument. La"Societat científica
espanyola?" surt en defensa dels A3G dient que tornem als anys 80.
A França, ... fa quasi un any que estan a la grenya en aquest teme. La Societat Científica ben informada diu que els A3G no representen cap avantage sobre els de segona generació i que fins i tot presenten més episodis tromboembòlics. Citen infinitat de bibliografia científica. Pero una sèrie de ginecòlegs pagats per l'indústria famacéutica s'en han encarregat de publicitar-los com a millors. Tota la polémica apareix a Le Monde amb noms i cognoms. Aqui aquesta polèmica no existeix. Per una vegada que les retellades són racionals no ho saben vendre amb arguments científics i queden com una retallada més, instigats per metges mal informats. http://ves.cat/hih2
A França, ... fa quasi un any que estan a la grenya en aquest teme. La Societat Científica ben informada diu que els A3G no representen cap avantage sobre els de segona generació i que fins i tot presenten més episodis tromboembòlics. Citen infinitat de bibliografia científica. Pero una sèrie de ginecòlegs pagats per l'indústria famacéutica s'en han encarregat de publicitar-los com a millors. Tota la polémica apareix a Le Monde amb noms i cognoms. Aqui aquesta polèmica no existeix. Per una vegada que les retellades són racionals no ho saben vendre amb arguments científics i queden com una retallada més, instigats per metges mal informats. http://ves.cat/hih2
divendres, 12 de juliol del 2013
On estem i on hem d'estar els professionals de la salut en temps de crisi. Foro de Salud del país basc
...Si debemos seguir siendo cómplices de la
banalización de la asistencia sanitara y de la medicalización de la vida
cotidiana o si debemos denunciar los excesos de las estructuras tecnológicas,
financieras y profesionales que pretenden hacer negocio a base de mantener a la
sociedad amedrentada con la amenaza de riesgos para su salud reales o ficticios.Si debemos ser coparticipes de la gestión que recorta en sanidad y en servicios
sociales, o si debemos denunciarla y salir a la
calle...La sociedad valora mucho nuestro trabajo como profesionales de la salud:
nuestra destreza técnica, nuestros conocimientos y nuestra cercanía. Es una
confianza que no podemos defraudar ... ¿Cuáles son las pocas certezas donde
apoyarse?.. los Derechos Humanos y la
Cultura Democrática ... la
Cobertura Asistencial
Universal y Pública ... una Atención Primaria fuerte ... la
Participación, el
Buen Gobierno, la
Transparencia,
la
Profesionalización de la
Gestión y la
Rendición de
Cuentas ... sobre todo, desde la lucha contra la
Desigualdad http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/notas-de-prensa/579-foro-vasco-por-la-salud
dilluns, 8 de juliol del 2013
Un posicionament sobre el Pacte de Salut de Catalunya i més informació del desmantellament sanitàri
Diversos professionals de tot l'estat han publicat un llibre sobre la "Contrareforma Sanitària", coordinat per la FADSP
M Martin (actual president de la FADSP), explica els objectius d'aquest llibre abans de la seva recent presentació a Galicia. El llibre es presentarà també a Barcelona properament. http://www.eldiario.es/galicia/Hace-ciudadanos-profesionales-contrarreforma-sanitaria_0_145236041.html.... El objetivo es denunciar e informar a la ciudadanía y a los
profesionales de la salud de la estrategia que se está llevando a cabo
para privatizar el sistema sanitario público. La crisis está siendo
utilizada como excusa en este proceso..... reducir gasto público” es empleado no para racionalizar sino para recortar.... se están convirtiendo los hospitales en empresas, y como empresas que
buscan beneficios lo que hacen es reducir el gasto en personal y también
recortar los servicios que prestan. El libro quiere ahondar en los
procesos particulares que se dan en algunas comunidades en las que la
contrarreforma está más avanzada,... es necesario que haya una alianza estratégica entre los ciudadanos y los
profesionales de la salud para frenar esta contrarreforma sanitaria.
dijous, 4 de juliol del 2013
Un remei molt eficient contra la Malaria va quedar arraconat
Aixó ho descriuen els autors del llibre "Un de cada dos medicaments és inútil" Philippe Even et Bernard Debré
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2012/11/un-de-cada-2-medicaments-es-inutil.html La investigadora xinesa Tu Youyou descubridora de la "Artemisin" medicament que va erradicar la Malaria de la Xina i el Vietnam als anys 80 va rebre el reconeixement del món occidental (Lasker Public Service Award) fa 2 anys, http://www.nytimes.com/2011/09/13/health/13lasker.html?_r=0 Una possible explicació dels motius per els que aquest medicament va trigar tant a ser conegut entre nosaltres http://www.nytimes.com/2012/01/17/health/for-intrigue-malaria-drug-artemisinin-gets-the-prize.html?pagewanted=all mostra els límits de les nostres institucions a nivell científic i investigador
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2012/11/un-de-cada-2-medicaments-es-inutil.html La investigadora xinesa Tu Youyou descubridora de la "Artemisin" medicament que va erradicar la Malaria de la Xina i el Vietnam als anys 80 va rebre el reconeixement del món occidental (Lasker Public Service Award) fa 2 anys, http://www.nytimes.com/2011/09/13/health/13lasker.html?_r=0 Una possible explicació dels motius per els que aquest medicament va trigar tant a ser conegut entre nosaltres http://www.nytimes.com/2012/01/17/health/for-intrigue-malaria-drug-artemisinin-gets-the-prize.html?pagewanted=all mostra els límits de les nostres institucions a nivell científic i investigador
dimarts, 25 de juny del 2013
Un article del BMJ qüestiona la eficiència de la reforma sanitària catalana i estatal
Per els autors no hi ha evidència que pugui recolzar els canvis privatitzadors efectuats a Catalunya i a Madrid. Els treballs aportats demostren que l'eficiència de les privatitzacions a Alemania i al EEUU suggereixen que els centres privats amb o sense afany de lucre no s'associen necessariament amb una eficiència major que els centres públics. L'eficiència del sistema sanitari públic espanyol destacava entre els països europeus fins l'any 2012 en que el decret 16/2012 ha introduït canvis estructurals afegits a les retallades. A Alemania els canvis desenvolupats en els darrers 20 anys mostren que les institucions privades (amb o sense profit) no s'associen necessariament amb major eficiencia que els públics.
https://docs.google.com/file/d/0B19rCSMarSQRXzRDWjZEdl9TQTA/edit?usp=sharing
A Pollock explicava ... Estas Fundaciones tienen ahora unos poderes extraordinarios: ya no son hospitales del NHS, ya no son servicios públicos bajo el control y soporte público, ahora pueden privatizar directamente los servicios clínicos, y esto lo pueden conseguir a través de una mayor financiación externa, privada. Por ejemplo, el hospital donde yo trabajo, en Londres, está incorporando socios americanos para dirigir y repartir los servicios. Tenemos a la Harvard Medical School incorporada, y tenemos ofertas de la Clínica Mayo para dirigir servicios clínicos de radiología y de patología. https://docs.google.com/file/d/0B19rCSMarSQRMlVpYllEMkpxeHc/edit?usp=sharing
https://docs.google.com/file/d/0B19rCSMarSQRXzRDWjZEdl9TQTA/edit?usp=sharing
A Pollock explicava ... Estas Fundaciones tienen ahora unos poderes extraordinarios: ya no son hospitales del NHS, ya no son servicios públicos bajo el control y soporte público, ahora pueden privatizar directamente los servicios clínicos, y esto lo pueden conseguir a través de una mayor financiación externa, privada. Por ejemplo, el hospital donde yo trabajo, en Londres, está incorporando socios americanos para dirigir y repartir los servicios. Tenemos a la Harvard Medical School incorporada, y tenemos ofertas de la Clínica Mayo para dirigir servicios clínicos de radiología y de patología. https://docs.google.com/file/d/0B19rCSMarSQRMlVpYllEMkpxeHc/edit?usp=sharing
diumenge, 16 de juny del 2013
dimecres, 12 de juny del 2013
Retard de 16 mesos per la cirurgia cardíaca denunciat pel Sindicat de Metges de Catalunya
http://www.diaridetarragona.es/noticia.php?id=1155 .... Metges de Catalunya acompaña su denuncia con cifras: en Bellvitge y Vall
d’Hebron hay 503 pacientes en lista de espera para someterse a una
intervención cardíaca. Bellvitge, que da cobertura a más de dos millones
de pacientes del área metropolitana sur de Barcelona, el Camp de
Tarragona y las Terres de l’Ebre, tiene 257 pacientes en lista de espera
y a día de hoy está operando a enfermos apuntados en la lista desde
octubre de 2011. .. (segun) el Institut Català de la Salut (ICS) ... Bellvitge tiene 262 pacientes en lista de espera con
una demora de siete meses, mientras que en Vall d’Hebron son 219
pacientes y la espera es de 5,8 meses. .. Boi Ruiz, dijo en
abril en el Parlament que el tiempo medio de espera en Catalunya para
ser operado de una cirugía cardíaca valvular era de casi cuatro meses, y
para una cirugía cardíaca coronaria de algo más de dos meses y medio. ... los sindicatos sanitarios de Tarragona, .. denuncian aún más demora.
«La lista de espera para intervenciones de corazón es de dos años en
Bellvitge, ... hay
que tener en cuenta que la lista de espera para la primera visita en
cardiología en Bellvitge es de un año. .... (Metges de Catalunya) reconoce que, dentro de la lista de espera, se da prioridad a los
pacientes más graves y que, en caso de descompensaciones importantes,
los hospitales ingresan a los enfermos y los operan de urgencia, lo que
hace que los pacientes que se mantienen estables vean cómo el tiempo de
espera es cada vez mayor y su calidad de vida se deteriora.... datos que dan fe de que los recortes «ponen en riesgo la salud de la
población» y pide que el presupuesto sanitario de este 2013 quede al
margen de nuevos recortes, independientemente de la cifra final de
déficit.
En todo caso, este sindicato sanitario recogerá cifras entre los facultativos sobre listas de espera para hacerlas públicas, al entender que los datos de la cirugía coronaria demuestran que los recortes sí tienen impacto en la atención a los pacientes y los médicos no quieren ser «cómplices del desmantelamiento del sistema de salud público».
En todo caso, este sindicato sanitario recogerá cifras entre los facultativos sobre listas de espera para hacerlas públicas, al entender que los datos de la cirugía coronaria demuestran que los recortes sí tienen impacto en la atención a los pacientes y los médicos no quieren ser «cómplices del desmantelamiento del sistema de salud público».
dilluns, 10 de juny del 2013
La recent xerrada de Javier Rey del Castillo a Barcelona. La Sanitat i el pacte fiscal català
Es pot trobar el text de l'exposició en un treball prèvi del mateix autor i del su fill (economista i professor de la UAB Pedro Rey Biel). http://pareto.uab.es/prey/052-061%20REY%20%2810%29.pdf
Alguns punts que va tractar són la crítica de la gestió de la despesa farmacèutica desde els pactes de la Moncloa, la necessitat de recuperar una financiació sanitaria finalista, l'impacte de la fragmentació sobre la economia d'escala i la proliferació d'organismes amb competencies similars com les agencies evaluadores de les que avui dia a l'estat ja en hi ha 7.
Són interessants les descripcions del sistema de Salut canadenc.
De J Rey també es pot trobar un treball interessant a una de les pàgines d'aquest blog. "La profesionalización de la administración y la gestión de los servicios sanitarios"
Després d'escoltar-lo i llegir el seu treball es pot afegir algún matis important al significat que per molt catalans poden tenir les paraules de Boi Ruiz “la independencia de
Catalunya conllevaría un sistema sanitario mejor que el que hay ahora”, pues
supondría disponer de mayores ingresos La Vanguardia, 16 de septiembre de
2012
Alguns punts que va tractar són la crítica de la gestió de la despesa farmacèutica desde els pactes de la Moncloa, la necessitat de recuperar una financiació sanitaria finalista, l'impacte de la fragmentació sobre la economia d'escala i la proliferació d'organismes amb competencies similars com les agencies evaluadores de les que avui dia a l'estat ja en hi ha 7.
Són interessants les descripcions del sistema de Salut canadenc.
De J Rey també es pot trobar un treball interessant a una de les pàgines d'aquest blog. "La profesionalización de la administración y la gestión de los servicios sanitarios"
El lliure mercat de l'assistencia sanitaria als EEUU
dimarts, 4 de juny del 2013
La destrucció de la Sanitat Pública catalana
El empresario Bagó, no dudó en censurar a los medios que han destapado en los últimos meses los escándalos sanitarios al considerar que estos son fruto de una campaña para “destruir” el sistema sanitario catalán.http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/04/catalunya/1370298407_702517.html .... però a més de moment... El Govern ja ha retallat 1.300 milions d'euros fins a l'abril …. i la meitat de la tisorada (672 milions) s'ha concentrat en el departament de Salut ... ha retallat un 19,6% la despesa total en comparació amb els quatre primers mesos del 2012... Altres retallades: Ensenyament en 193 milions .. Benestar Social en 151 milions …Per contra, han incrementat despesa fins a l'abril: Interior en 9 milions, Presidència 6 milions i Governació 4 milions ... http://www.ara.cat/premium/politica/Govern-retallades-pressupostos-salut-educacio-benestar_social-deficit_0_927507484.html
dilluns, 3 de juny del 2013
La privatització dels serveis públics en l'economia financera: vuitè apartat del "Consens de Washington"
diumenge, 2 de juny del 2013
Seminari del FOCAP: Més primària i menys hospital? El què, el qui i el com dels serveis sanitaris,
... La crisi no és econòmica, és de valors, i acabem mirant pels nostres
interessos. Si tots miréssim la persona, ens posaríem d’acord i
lluitaríem pel mateix. Les crisis comporten canvis, canviar les coses
està a la mà de cadascú… Comencem a canviar en el nostre territori, allà
on som els amos, és a dir, a les consultes!... Cada professional té les seves competències i són complementàries, no
oposades. Cal un canvi de la visió que tenim els uns dels altres
(AP/Hospitalària). Potenciar sistemes de coordinació i relació... El metge de família ha de ser el gestor de tot el procés assistencial,
amb una visió holística i al llarg de la vida de la persona...
..La infermeria ha de ser la porta d'entrada al sistema sanitari. S’ha de nodrir i sustentaren el coneixement, ha de ser més autònoma i amb judici clínic, iniciativa proactiva,creativa.... http://focap.files.wordpress.com/2013/05/idees_clau_segon_seminari.pdf
..La infermeria ha de ser la porta d'entrada al sistema sanitari. S’ha de nodrir i sustentaren el coneixement, ha de ser més autònoma i amb judici clínic, iniciativa proactiva,creativa.... http://focap.files.wordpress.com/2013/05/idees_clau_segon_seminari.pdf
divendres, 31 de maig del 2013
Cal parar atenció al tractat de lliure comerç entre Europa i els EEUU
Es extraordinaria la poca atención que está teniendo en España la
preparación del Tratado de Libre Comercio entre EEUU y la Unión Europea,
y ello a pesar de que la aplicación de tal tratado tendrá un impacto
muy negativo en el bienestar y calidad de vida de las clases populares
de los países de la Unión Europea ...... De la experiencia de otros TLC con EEUU se puede ya predecir que las
medidas tomadas favorecerán intereses muy particulares a costa de los
intereses generales. Por ejemplo, el TLC prohibirá el monopolio de los
servicios públicos, como la sanidad, exigiendo el desmantelamiento del
Servicio Nacional de Salud, eliminando su universalidad. Y todo ello en
aras a la necesaria “competitividad y libre comercio”. Y veremos cómo
las élites gobernantes en la UE (que ya están tomando medidas en esta
dirección) darán la bienvenida a estos cambios. Hasta ahora, la excusa
para hacer tales cambios (como la privatización) era que así lo pedían
Bruselas, Berlín o Frankfurt. Ahora se añadirá Washington. Y continuarán
haciendo tales cambios con silencio, nocturnidad y alevosía, sin apenas
discusión pública. Y a todo ello tendrán la desfachatez de llamarlo
democracia. http://www.vnavarro.org/?p=8967
dijous, 30 de maig del 2013
El punt de vista de un sociòleg : Assalt a la Sanitat Pública
recortes aproximados en Madrid en un año (FADSP) http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/notas-de-prensa/548-2-informe-observatorio-madrileno-de-salud-el-impacto-de-las-politicas-de-recortes-y-privatizaciones-en-la-sanidad-madrilena
...La opción es entrar en un negocio con ventas aseguradas, sea cual sea la evolución de la coyuntura económica, con amplios márgenes de aprovechamiento de economías de escala y la aplicación de un neoliberalismo radical. Y si las cosas van mal, la responsabilidad subsidiaria corre a cuenta de la Administración del Estado...
Curiosamente, son los fondos de capital riesgo los que van ganando la partida, teniendo activos y sedes que radican fuera de España y dinero fundamentalmente de origen británico. ... perdemos de vista el lugar de tributación de los beneficios ... una parte de nuestro PIB menguante y de las cotizaciones de todos al sistema sanitario se escapa fuera.... (sobre) el mantenimiento del personal fijo, el respeto a las condiciones de los internos y el mantenimiento de los eventuales, lo cierto es que la legislación actual permite en pocos meses su menoscabo, demostrado en el hospital Puerta de Hierro de Majadahonda: .. despido de 220 empleados fijos y 180 internos. http://elpais.com/elpais/2013/05/22/opinion/1369247625_396647.html
dimarts, 21 de maig del 2013
Xavier Pomés membre del consell d'administració de 2 grups privats que ofereixen serveis en el camp sanitari, presideix l'Hospital Clínic i el de Sant Pau designat per Boi Ruiz
.. l'empresa d'ambulàncies Ambuibérica, creada l'any 2000 per l'exalcalde del PP a Mayorga (Valladolid) Carlos Magdaleno ....segella l'any 2011 una aliança amb la firma de capital risc Pro A Capital"..Pro A pren la majoria de l'accionariat de la capçalera del Holding E-Center, i deixa a Magdaleno com màxim executiu.
..."E-Center Network nomena Pomés, en representació de Mandel Investments, com conseller tres mesos més tard,el juny de 2011 (després que Pomés crées aquesta societat instrumental, Mandel Investments a un despatx d'advocats de Madrid)
A finals de 2011 E-Center Network anuncia la compra de dues empreses del grup STS, amb seu a Reus. Una és Ambulàncies de Reus, amb més de 100 vehícles i concessionària del SEM a les comarques del Baix Camp i Alt Camp, Tarragonès, Conca de Barberà, Priorat i Baix Penedès", segons informa l'article... i l'altre és...: "és STS Gestió, propietària de residències, centres sociosanitaris i pisos assistits a Reus, Lleida i Salou". Mandel Investments.. ha obtingut .. sucosos ingressos des del primer moment. Segons els comptes de l'empresa de 2011, les últimes dipositades en el Registre Mercantil, la societat va obtenir en entre juny i desembre d'aquest any uns ingressos de 96.400 euros.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2013/05/incompatibilitats_sanitaries_de_xavier_pomes_109049.php
dilluns, 20 de maig del 2013
Dos investigadors anuncien un llibre sobre els efectes de la crisi en la salut
Así lo han alertado el investigador de la Universidad de Oxford (Reino
Unido) David Stuckler y el epidemiólogo de la Universidad de Stanford
(EE.UU) Sanjay Basu en un libro que será publicado esta semana y que
muestra lo perjudicial que puede resultar para la salud las medidas por
los Gobiernos en los últimos años. http://www.europapress.es/salud/noticia-runido-alertan-efectos-devastadores-salud-austeridad-muchos-gobiernos-20130429150146.html
dissabte, 11 de maig del 2013
Anàlisi de la FADSP sobre l’informe de PWC: “10 temas candentes de la sanidad española para 2013”
PWC es posiciona a favor de la liberalització i privatització total del nostre Sistema Nacional de Salut (SNS)
Tambe recomana cedir totalment la gestió del SNS a les empreses multinacionals ... i liberalitzar l'accés a les dades de Salud de la població...
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/531-analisis-de-la-fadsp-sobre-el-informe-de-pwc-10-temas-candentes-de-la-sanidad-espanola-para-2013
Tambe recomana cedir totalment la gestió del SNS a les empreses multinacionals ... i liberalitzar l'accés a les dades de Salud de la població...
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/531-analisis-de-la-fadsp-sobre-el-informe-de-pwc-10-temas-candentes-de-la-sanidad-espanola-para-2013
dimecres, 8 de maig del 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
La Síndrome de Ulises, conferencia del professor Joseba Achotegui pel proper 4 de Juny (dimarts) a les 19.30 al Centre Cívic de la Salut promoguda per la Associació de veïns Juan Valera de Badalona
http://www.pensamientocritico.org/josach0407.html….El Síndrome del Inmigrante con Estrés Crónico y Múltiple
se caracteriza, por un lado, porque la persona padece unos determinados
estresores o duelos y, por otro lado, porque aparecen un amplio conjunto de
síntomas psíquicos y somáticos que se enmarcan en el área de la salud mental
(ámbito que es más amplio que el de la psicopatología, … existirían 7 duelos en
la migración: la familia y los seres queridos, la lengua, la cultura, la
tierra, el estatus social, el contacto con el grupo de pertenencia y los riegos
para la integridad física. Estos duelos se darían, en mayor o menor grado en
todos los procesos migratorios, pero no es lo mismo vivirlos buenas condiciones
que en situaciones extremas…
dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
Hem de repetir que és mentida que el nostre Sistema Nacional de Salut és molt car (FADSP)
Tenemos que
repetirlo tanto como sea necesario para preservarlo
(Editorial Salud
2000 141, Abril 2013) http://www.favb.cat/node/725
...Una
fuente de negocio por explotar es el conjunto de servicios e
instituciones que sustentan el llamado Estado de bienestar, porque
Europa, que no llega al 10 % de la población mundial,
representa el 20 del comercio internacional y el 50 del gasto en
protección social....El
asedio a lo público se adorna de conceptos y de palabras
aparentemente
inocentes que
persiguen amnistiar políticas injustas. Así se habla de
globalización, cuando lo que esconde detrás es el
capitalismo financiero internacional más voraz; de
desinversión, cuando lo que hay detrás es
desfinanciación de servicios; hablan de optimización en
vez de extemalización, o de sostenibilidad en vez de copagos o
privatización; o de eficiencia para justificar recortes en
servicios no siempre ineficientes.
Según un reciente
artículo de The Times, EEUU, que gasta un 20 de su PIB en servicios de
salud, vive una especie de fiebre del oro basada en la explotación
de la salud. http://livingwithmcl.com/BitterPill.pdf
Clarificació del debat pressupostàri al Manifest llegit el dia 28 davant el Parlament de Catalunya
... Prop de 900.000 persones volen treballar i no poden perquè no hi ha
feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en
situació de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se
sostenen sobre l’esforç de dones soles. Desnonaments per impagament
d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent, esdevenen
quotidians. Les desigualtats creixen ... és urgent revertir les mesures restrictives d’aquests últims anys,
preservar el bé comú i el territori, endegar un nou desenvolupament al
servei de les persones... els bancs, ... obtenen liquiditat del Banc Central Europeu a l’1 %... i
financen les administracions públiques a ... un tipus mig del
5’18%-. Ja és hora de discutir la legitimitat d’aquest deute,... som lluny de recaptar els impostos que caldria ... el frau fiscal estimat a Catalunya s’eleva a 16.000
milions d’euros.....
D’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la majoria social i els privilegis d’uns pocs ..
La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes podem. Això no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. http://www.favb.cat/node/725
D’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la majoria social i els privilegis d’uns pocs ..
La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes podem. Això no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. http://www.favb.cat/node/725
dilluns, 22 d’abril del 2013
Manifestació el diumenge 28 a Barcelona. Marxa de Plaça Catalunya fins al Parlament a les 12.30
Diferents "marees" de l'àmbit de l'educació, la sanitat i la
funció pública, juntament amb altres diversos col·lectius, confluiran en
una gran marxa que sortirà a les 12.30h de Passeig de Gràcia - Ronda de Sant Pere fins al Parc de la Ciutadella, seu del Parlament.
En una declaració de la FAAVV... "diversos col·lectius, confluiran a partir de les seves cites respectives en una gran marxa que sortirà a les 12:30h des de l’angle de Passeig de
Gràcia amb la Ronda de Sant Pere i baixarà fins al Parc de la Ciutadella,
seu del Parlament. Un seguici multicolor, representatiu de totes les “marees”,
encapçalarà la manifestació. Una primera filera de dones durà la pancarta
unitària, palesant així el nostre rebuig de la violència que les retallades
pressupostàries representen per als sectors més desprotegits de la societat."
En una declaració de la FAAVV... "diversos col·lectius, confluiran a partir de les seves cites respectives en una gran marxa que sortirà a les 12:30h des de l’angle de Passeig de
Gràcia amb la Ronda de Sant Pere i baixarà fins al Parc de la Ciutadella,
seu del Parlament. Un seguici multicolor, representatiu de totes les “marees”,
encapçalarà la manifestació. Una primera filera de dones durà la pancarta
unitària, palesant així el nostre rebuig de la violència que les retallades
pressupostàries representen per als sectors més desprotegits de la societat."
Els bens del patrimoni del Hospital de St Pau generen més de 10 milions de € en rentes a l'any que no reverteixen a l'atenció sanitària
S'ha pogut conèixer per el diari El País, la llista del patrimoni de l'Hospital
de San Pau que inclou un miler d'habitatges, edificis, garatges i
finques rústiques repartides per tota Catalunya. El patrimoni queda a les mans de una fundació privada que no reverteix les rendes a l'Hospital.
Controlada "de facto" per la Esglesia també participen en aquesta Fundació la Generalitat i L'ajuntament. Desde 1992 l'arquitectura organitzativa de l'Hospital es troba dividida en tres Fundacions que a més de la de patrimoni són la Fundació de gestió en la que hi té majoria la Generalitat i la Fundació de investigació.
Una estructura similar és la que es proposa per a regulació jurídica de l'Hospital Clínic
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/20/catalunya/1366480627_782466.html
Controlada "de facto" per la Esglesia també participen en aquesta Fundació la Generalitat i L'ajuntament. Desde 1992 l'arquitectura organitzativa de l'Hospital es troba dividida en tres Fundacions que a més de la de patrimoni són la Fundació de gestió en la que hi té majoria la Generalitat i la Fundació de investigació.
Una estructura similar és la que es proposa per a regulació jurídica de l'Hospital Clínic
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/20/catalunya/1366480627_782466.html
dilluns, 8 d’abril del 2013
La resposta a la crisi amb mesures de austeritat per comptes de l’estímul a les finances, constitueix un experiment que afegeix una fallada en salut a la fallida econòmica
19.4% d'augment de depressió, 8,4% d'ansietat i 4,6% en trastorns relacionats amb l'alcohol són un resum de les xifres més significatives de un estudi sobre la salut mental al nostre país. Es tracta de un treball que compara la prevalença de trastorns mentals als serveis d’Atenció Primaria a partir de les dades recollides al
2006-7 i quatre anys després 2010-11, avaluant un total de 13.816 pacients.
The mental health risks of
economic crisis in Spain: evidence
from primary care centres, 2006 and 2010 Eur J Public Health (2013) 23(1): 103-108 first published online April 19, 2012
Encara queden ocultes les histories dels suïcidis i de les persones que no poden accedir a
l'atenció sanitària degut a la crisi i a les retallades de la
"austeritat" pressupostària. Actualment però
sembla que l'experiment entre mesures de estímul financer i mesures
d'austeritat per afrontar la crisi dona un resultat clarament a favor de
l'estímul financer.
Clinical Medicine 2012, Vol 12, No 4: 346–50 Austerity:
a failed experiment on the people of Europe ; Martin
McKee, Marina Karanikolos, Paul Belcher and David Stuckle http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/346.full.pdf+html
dissabte, 30 de març del 2013
SIMERS sindicato médico de Rio Grande do Sul en el Foro Social Mundial de Tunez
El presidente del Sindicato de médicos de Rio Grande do Sul (SIMERS), Paulo de Argollo Mendes, ha explicado en el Foro Social Mundial de Tunez el pasado dia 28 de marzo, la actividad de este sindicato renovado en los últimos 15 años en los que han conseguido la afiliación de 14.000 de los 25.000 médicos de la zona. El SIMERS mantiene 4 líneas de actuación: Servicios a los asociados (a partir de las necesidades planteadas por los socios y que comprenden desde la impresión de recetarios a un servicio de atención funerario), Servicio a la sociedad, Sustentabilidad i Conocimiento médico y no médico.
Forma parte del servicio a la sociedad la discusión de las políticas públicas, la contestación a la privatización de la salud, la racionalización de la asistencia, participación en los consejos de salud a todos los niveles locales y nacional y la coordinación con los estudiantes. El SIMERS por ejemplo hace campañas en contra de la propaganda farmacéutica en los centros de salud y mantiene una actividad formativa hacia los usuarios de la sanidad a través de una asociación de usuarios del servicio de salud creada por el mismo. El sindicato recibe una pqueña aportación por parte del gobierno por el nº de afiliados que no supone una cantidad imprescindible. Toda su actividad es mantenida por la cuota mensual de unos 50€ http://www.simers.org.br/
Forma parte del servicio a la sociedad la discusión de las políticas públicas, la contestación a la privatización de la salud, la racionalización de la asistencia, participación en los consejos de salud a todos los niveles locales y nacional y la coordinación con los estudiantes. El SIMERS por ejemplo hace campañas en contra de la propaganda farmacéutica en los centros de salud y mantiene una actividad formativa hacia los usuarios de la sanidad a través de una asociación de usuarios del servicio de salud creada por el mismo. El sindicato recibe una pqueña aportación por parte del gobierno por el nº de afiliados que no supone una cantidad imprescindible. Toda su actividad es mantenida por la cuota mensual de unos 50€ http://www.simers.org.br/
dissabte, 23 de març del 2013
Un informe jurídic considera inconstitucional la privatització sanitària del govern de Madrid
El bufet Lopez Rodó-Cruz Ferrer a instancia de l'Associació de
Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM) ha analitzat el pla del
govern regional de Madrid i obre la possibilitat de que aquest pla
sigui inconstitucional.
Les mesures de "sostenibilitat" del govern de Ignacio Gonzàlez pretenen augmentar la cessió de una part de la gestió sanitària a empreses i privatitzar 6 hospitals i fins a 27 centres de salut. http://www.eldiario.es/sociedad/sanidad-privatizacion-inconstitucional_0_113388734.html#informe
(a la imatge: protestes contra la privatització sanitària/EFE )
Les mesures de "sostenibilitat" del govern de Ignacio Gonzàlez pretenen augmentar la cessió de una part de la gestió sanitària a empreses i privatitzar 6 hospitals i fins a 27 centres de salut. http://www.eldiario.es/sociedad/sanidad-privatizacion-inconstitucional_0_113388734.html#informe
(a la imatge: protestes contra la privatització sanitària/EFE )
dissabte, 16 de març del 2013
L'aplicació del Reial Decret (16/12 y 1192/12) i les instruccions del CatSalut 10/2012 el proper dia 1 d'Abril, ens porten cap a un "racisme institucional"
...se dibujan en Catalunya tres situaciones diferentes para la ciudadanía, rompiendo la universalidad en cuanto al acceso al propio sistema y a los diferentes niveles asistenciales
1.- Los Asegurados i o beneficiarios SNS (Sistema Nacional de Salud… máximo nivel de cobertura .
2.- Los No asegurados o beneficiarios SNS/INSS (Situaciones especiales) extranjeros que se encuentren en situación administrativa irregular en los siguientes supuestos: menores de 18 años; embarazadas (embarazo, parto y post parto); solicitantes de protección internacional; y víctimas de tráfico de seres humanos. Tendrán acceso al CatSalut mientras conserven la situación especial y también disfrutan del máximo nivel de cobertura
3.- Resto de población. Para este grupo hay tres niveles de cobertura:
3.a) Personas con empadronamiento en Catalunya de entre 3 meses y 1 año: tienen acceso a atención primaria, atención urgente, programas de interés sanitario (atención sida, vacunaciones, drogodependencias y otros).
3.b) Si el empadronamiento es de más de 1 año se añade a lo anterior la atención especializada.
En los dos casos para solicitar la tarjeta sanitaria deben acudir al CAP con el certificado del padrón y presentar la solicitud de acceso a la asistencia sanitaria.
3.c) Para los ciudadanos no empadronados o con menos de tres meses de padrón la cobertura es tan sólo la atención urgente por enfermedad grave o accidente hasta el alta médica. Incluye “recetas urgentes” Esto afecta a personas sin documentos de identificación (pasaporte, NIE, DNI), personas sin empadronar (que suelen ser los colectivos más vulnerables) y ciudadanos de la Unión Europea no registrados.....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)