EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dimecres, 31 de desembre de 2014

dimecres, 24 de desembre de 2014

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya reconeix el dret a la sanitat pública a la mare de una immigrant amb nacionalitat espanyola

A la nota de premsa llegim: ... que "el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) niega cada dia la tarjeta sanitaria a estas personas mayores y esta sentencia es ahora una herramienta para poder denunciar y revertir estas denegaciones.". Per a la campanya YoSI Sanidad Universal  “el hecho de que instituciones de la Seguridad Social, como es el INSS, usen de forma injusta e irregular legislaciones de extranjería para excluir a personas de la sanidad es, pensamos, no un error puntual sino una parte más del entramado jurídico, social y sanitario, lleno de arbitrariedad para generar sufrimiento ”. “ Por este motivo, volvemos a pedir la derogación del decreto de exclusión sanitaria que los vecinos y vecinas, junto con profesionales que trabajan en el sistema público de salud, ya están haciendo  inefectivo cada día en sus barrios a través de la  desobediencia ” ...La historia de Hilda (veure) : http://scur.cat/F6D780

dimarts, 23 de desembre de 2014

El nou medicament contra la Hepatitis C és 200 vegades més car que el seu cost

La "Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) "davant la situació dels pacients que es podrien beneficiar del nou tractament exigeix:
  • "El Gobierno del Estado plantee a la UE una estrategia conjunta frente al laboratorio para que comercialice el medicamento a un precio razonable.
  • Los enfermos deberán tener a su disposición este y cualquier otro tratamiento si se demuestra su eficacia, sin poner en quiebra el sistema sanitario
  • Es esencial desarrollar una estrategia de investigación pública de nuevos medicamentos renunciando a la colaboración público privada que perpetuaría esta situación.
  • Abandonar la política de privatización destinada a introducir el mercado y la competencia en las relaciones sanitarias por ser incompatible con el derecho a la salud y la sostenibilidad del sistema público "
i considera que:
  • "Todos los pacientes afectados por esta enfermedad tienen derecho a recibir un tratamiento que si se confirman las últimas noticias podría curarles. En ese caso debería ser garantizado por el sistema sanitario público
  • El laboratorio fabricante del medicamento está sometiendo a un chantaje y un intento de saqueo inaceptable a la sanidad pública fijando un precio prohibitivo (fabricar cada pastilla solo cuesta 3 euros y es vendida por un precio más de 200 veces superior)
  • En el caso de mantener el precio, incluso aunque tras las negociaciones en curso este se reduzca ostensiblemente, al tratar a todos los afectados la sanidad pública entraría en quiebra y si debido a este hecho el SNS no lo cubre, solo podrían tratarse las personas ricas.
  • Todo esto muestra las graves consecuencias de la aplicación del mercado en las relaciones sanitarias. El gobierno de Rajoy pretende introducir el mercado y la competencia en la sanidad española siguiendo una estrategia de desmantelamiento y privatización a través de la colaboración público-privada.
  • De acuerdo a esta estrategia el Ministerio de Sanidad y los Servicios de Salud Autonómicos han renunciado a la investigación pública de nuevos medicamentos y tecnologías sanitarias llegando a acuerdos con laboratorios y empresas tecnológicas para financiar actividades de investigación, desarrollo e innovación (I+D+i) que serán patentadas por el sector privado que a su vez lo venderán a elevados precios al sistema público".
http://www.nuevatribuna.es/articulo/sanidad/fadsp-tratamiento-hepatitis-c/20140822163035106420.html

dimecres, 17 de desembre de 2014

Els directius públics de Salut podran ser habilitats per a treballar en 2 o més centres i incrementar el seu salari un 30%



Segons un article dels nous pressupostos es modifica la llei de l’Institut Català de la Salut (ICS) i aquest podrà habilitar els directius públics del sector a treballar en dos o més centres “si ho aconsella l’impuls i l’execució de projectes estratègics o de gestió compartida”.
Segons els pressupostos del 2014, el sou més alt dels alts càrrecs havia d’equivaler com a màxim al d’un conseller :103.176 euros (17.milions de pessetes .. per comparar) però 17 directius incompleixen aquest topall. Segons http://www.ara.cat/premium/politica/Set-directius-retallades-Ara-treballen_0_1263473656.html  i 9 d'aquests directius pertanyen a l'àmbit de la Salut.
Altres directius amb sous entre 68.000 i 100.000 euros (a la imatge), s'han apujat el seu salari entre un 2,3 i un 19%.
El sou del Director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí ja destacava l'any passat i segueix sent el més ben pagat tot i que l'ha rebaixat un 4.5%. No sabem que ha passat amb el sou del director general del Hospital Clínic de Barcelona (Josep Maria Piqué) que l'any passat cobrava 127.352 euros http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/19/catalunya/1384894813_901776.html i enguany no apareix en el "ranking". Potser és perquè a la imatge només apareixen els directius que han canviat el seu sou del 2013 al 2014?

dimarts, 18 de novembre de 2014

Dades que fan reflexionar abans de que el proper 1 de gener comenci a funcionar el Consorci Sanitari de Lleida

Els Consorcis, les Fundacions i les Empreses Públiques són entitats instrumentals. Totes elles conformen un sector públic (finançament públic majoritari) no administratiu que a Catalunya gestionen una part important del diner públic, eludeixen el Dret Administratiu, els treballadors no tenen perquè ser funcionaris (i un element molt important  és l’absència de control dels salaris dels directius) i actuen amb gran opacitat. De l'auditoria de 25 d’aquestes empreses, només 8 van tenir un resultat favorable. http://publicacions-acdsp.blogspot.com.es/

dijous, 13 de novembre de 2014

L'Assegurança Sanitària Lliure a Catalunya


 L’any 2012 segons la informació del Departament de Salut havia 2.008.366 persones assegurades. 26,5% de la població de Catalunya. Sobre tot a partir de l’any 2010, hi ha hagut augment que va ser del 10% al 2011 i de més del 5% al 2012. El conjunt de les primes va arribar a 1.445.765.000 € l'any 2012. http://publicacions-acdsp.blogspot.com.es/
      L’edat, el lloc de residència i el sexe també, poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. .....
Hi ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2 grans grups ENTITATS MERCANTILS i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL (totes privades)
     La major part de les ENTITATS MERCANTILS  són del tipus de SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS ....) empreses amb ànim de lucre....
Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de lucre ... entre elles Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats,  Mutuam  929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats....   
Les Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament
A Catalunya 166.245 persones que pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, ... representen el 8,9% del total d’assegurats amb pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. .... Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA. SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE.... (comentari) No veiem que la contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor integració dels serveis. És hora de fer estalvis en el diner públic. 

dimarts, 4 de novembre de 2014

Oposició al Consorci dins de la Univesritat de Lleida

...... "los órganos de representación del personal de la Universitat de Lleida (UdL) y los agentes sociales han pedido la retirada del proceso de constitución del Consorcio Sistema Integral de Salud Lleida del orden del día del consejo de gobierno de la institución que se reúne este miércoles, argumentando que este consorcio abre la puerta a las privatizaciones"http://www.europapress.es/catalunya/noticia-ics-cree-son-pocas-35000-firmas-recogidas-lleida-servicio-100-publico-20141028145021.html
El gerent territorial de (Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i del ICS de Lleida Jaume Capdevila declara que defensant el  Consorci no es fa altra cosa que defensar un sistema sanitari cent per cent públic.
Per aclarir el concepte de entitat pública a que es refereix el gerent, la web del GSS explicita el següent:
L'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris té naturalesa d'entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, sotmesa a la Generalitat, l'actuació de la qual s'ajustarà al dret privat. GSS, s'adscriu al Servei Català de la Salut.
 Moltes persones entenem que les empreses públiques que s'ajusten al dret administratiu no són exactament iguals que les regides pel dret privat Per exemple les diferencies en quant a control de les seves despeses per la comunitat no són les mateixes que les administrades pel dret privat. Això ho ha demostrat clarament la revista Cafè amb Llet els darrers temps.
És en aquest sentit, per l'opacitat administrativa que aporta el dret privat el perquè no les identifiquem com empreses 100% públiques. No es posa en dubte que la propietat és 100% pública ni que atengui als ciutadans encara que avui dia amb el Decret 16/2012 es puguin recollir casos de manca d'atenció en cantres públics.
 http://issuu.com/acdspfadsp/docs/informepasucat_octubre2014__1_/1

dilluns, 3 de novembre de 2014

El perill de les incineradores. Xerrada a Moncada de Dr Olea i la Dra Valls


Quan disminueixen els recursos per investigar perdem molts professionals que van a investigar a l'estranger després de fer tota la seva formació aquí. El que poques vegades s'explica és que també es perden oportunitats d'estudiar problemes que necessiten ser investigats justament en el nostre país

divendres, 31 d’octubre de 2014

Informe de la PASUCAT. Avaluació de l'impacte en l'assistència sanitària després de dos anys d'exclusió

EL 20 d'Octubre es va presentar l'informe de la Plataforma per l'Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCAT).
recomanem la seva lectura : http://issuu.com/acdspfadsp/docs/informepasucat_octubre2014__1_/0
"El RDL 16/2012 matisat amb la instrucció del CatSalut 10/2012 deixa fora a col·lectius en situació administrativa irregular i d'altres que tot i estar en situació regular, pel fet de no tenir feina no tenen reconegut aquest dret. És el cas d'europeus residents al nostre país que no treballen ni tenen rendes o dels reagrupats familiars. El desordre provocat per l'aplicació d'aquest decret la desinformació i la confusió unides al desconeixement per part del personal dels centres sanitaris fan que algunes persones no hagin obtingut atenció malgrat tenir reconegut aquest dret".
L'exclusió sanitària és per les persones autores del document un problema invisible. "És un problema invisible per a un sistema socio-sanitari incapaç de registrar el que existeix ja que l'essència de la normativa, de la seva aplicació i fins i tot del seu incompliment és mantenir allunyats dels sistema sanitari un dels grups més indefensos del nostre entorn: les persones sense autorització de residència i els estrangers/es amb autorització de residència però que no treballen".

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Quina gestió de la Salut volem per Catalunya. Primeres propostes

El document és un primer acord per a que la nostra societat enceti el debat de propostes per la construcció de la Catalunya que volem. Aquí destaquem dos punts representatius del tipus de sanitat pública que es proposa i que es recull en la seva totalitat al enllaç final.
 3. Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població. Derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals expressats. Caldrà desenvolupar una legislació catalana que asseguri aquests principis per un Sistema Nacional de Salut gratuït en el moment de l’ús.
4. Es posarà en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació
http://issuu.com/acdspfadsp/docs/document_final_quina_salut_volem/1

dilluns, 6 d’octubre de 2014

PROGRAMA DE LES JORNADES: "EL TTIP" TRACTAT DE LLIURE COMERÇ USA / UE 10-11 Octubr

Divendres 10 d’octubre (Aula Magna – UB) Taula rodona
19:00 - Context en el qual es negocia el TTIP Susan George (Transnational Institute i ATTAC França)
19:30 - Un esguard feminista sobre el conflicte capital-vida Rosa Guillén (Marxa Mundial de Dones i Grup Gènere i Economia, Perú)
20:00 - Mèxic: més de 20 anys d’experiència en Tractats de Lliure Comerç Francisco López Bárcenas (Mèxic)
20:30 - El TTIP: anàlisi des de l'altre costat de l'Atlàntic Courtenay Lewis (Sierra Club, Estats Units) PROGRAMA - Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL - CCCB)
09:30 - Acollida dels/les participants i distribució de material
Bloc 1 – Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL – CCCB)
10:00 - Presentació del TTIP Alessa Hartman (Fòrum Medi Ambient i Desenvolupament, Alemanya)
10:30 - L’oposició al TTIP des dels moviments socials USA Courtenay Lewis (Sierra Club, Estats Units)
11:00 - Els mecanismes ISDS: impunitat de les transnacionals Susan George (Transnational Institute y ATTAC France, França)
11:30 - Experiència peruana enfront als Tractats de Lliure Comerç Rosa Guillén (Marxa Mundial de Dones i Grup Gènere i Economia, Perú)
Bloc 2 – Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL – CCCB)
12:30 - Drets laborals Albert Recio (Professor d’economia) i Teresa Salvador (Delegada sindical Panasonic)
13:00 - Serveis públics, aigua i Acord sobre el Comerç de Serveis (TISA) Eloi Badia (Campanya Aigua es vida, Catalunya) i Pablo Sánchez (EPSU - Sindicat Europeu del Servei Públic)
13:30 - Serveis públics i sanitat Luis Capacete (Federació d’associacions en defensa de la sanitat pública ACDSP).
Bloc 3 – Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL – CCCB)
15:30 - Serveis públics i educació Representants del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials - Universitat de Barcelona y de la Marea Groga (Per confirmar)
16:00 - Quins impactes té sobre el món de la pagesia? Lidia Senra (Sindicato Labrego Galego i Diputada al Parlament Europeo)
16:30 - Salut, consum i alimentació Blanca Ruibal (Amics de la Terra – Estat Espanyol)
17:00 - Medi ambient i energia Carles Seijo i Llorenç Planagumà (Enginyer i Geòleg “Centre per la Sostenibilitat Territorial” “Plataforma Anti Fracking de Catalunya” i “Frack Free Europa)
Bloc 4 – Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL – CCCB)
18:15 - Un esguard des de la macro-economia i la lluita contra el deute il·legítim Carlos Sánchez Mato (ATTAC, Madrid)
18:45 - Impactes sobre la micro-economia Ricard Fernández (Gerent de la Cooperativa Suara, Barcelona)
19:15 - Propietat intel·lectual. Carlos Sánchez Almeida (advocat especialista en propietat intel·lectual) i Simona Levi (X.net)
 Clausura Dissabte 11 d’octubre (SALA RAVAL – CCCB)
20:00 - Clausura Representant del “Partit Verd Europeu” i representant “Campanya Catalunya NO al TTIP”

JORNADES GRATUÏTES, per inscripcions fins al 08 d’octubre 2014: http://goo.gl/SLgXJS
Per més informació: barcelona.no.ttip@gmail.com Facebook: facebook.com/noalttip


dilluns, 29 de setembre de 2014

Les causes socials del Ébola a la revista RAMBLA

http://www.revistarambla.com/v1/sociedad/entrevistas/2507-las-causas-sociales-del-ebola Roger Bernat de l'Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat P'ublica (ACDSP)..... Es recomendable una gestión organizada que asocie a médicos, epidemiólogos, biólogos e investigadores, y que permita mantener el sentido común para reaccionar de forma proporcionada a problemas sanitarios de esta índole. Tanto los gobiernos locales africanos como la comunidad internacional parecen incapaces de gestionar el riesgo de estas enfermedades, aterrorizados como están por la resonancia mediática, el miedo a equivocarse y la falta de una red sanitaria fiable sobre el terreno. ...
... La Organización Mundial de la Salud (OMS), tan recortada de recursos económicos y políticos, en las últimas décadas se ve asediada por intereses privados que desde la industria propician conflictos de interés, como se denunció con ocasión de la epidemia de gripe A de 2009-2010. Cabe temer que en este caso este pasando lo mismo.
 ... Es inexplicable la pasividad de las autoridades sanitarias internacionales frente a propuestas científicas no controladas por la gran industria. Por ejemplo, en la década de 1980 el equipo de investigadores dirigidos por Tu You You marcó una pauta de tratamiento y erradicación eficiente de la malaria que ha sido ignorada de modo reiterado por las multinacionales y los organismos públicos que estas controlan (ver Guide des 4000 medicaments, útiles, inútiles ou dangereux de P. Even et B. Debré,  Le Cherche Midi, París, 2012).i .http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2013/07/un-remei-molt-eficient-contra-la.html..  ...
 

dissabte, 27 de setembre de 2014

Informe de l'ACDSP en el Triangle: La ferotge destrucció del model sanitàri públic

Boi Ruiz atribueix a “pics puntuals” els col·lapses a urgències, nega la pèrdua de llits en centres públics públics i reitera que el Govern no pretén privatitzar la sanitat. És la versió oficial d’un estiu marcat pels motins i la indignació a diversos
hospitals, l’última pàgina d’un peculiar historial.
Roger Bernat Landoni, portaveu de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública, ha estudiat com s’ha arribat a aquest punt. Exposa que l’actual model públic-privat resulta d’una deriva sorgida els 80 i que els recursos de la sanitat pública en mans privades han passat del 15% al 60% els darrers 25 anys.
DESMUNTATGE CONVERGENT
El 1986, la Llei General de Sanitat dota Espanya d’un servei públic de salut modern, de tutela estatal, amb àmplies  competències per a les Comunitats Autònomes. Però l’acció de CiU hi va obrir escletxes i, pas a pas, s’ha desmuntat el model català en benefici privat, tot sovint amb l’empara política de la sostenibilitat.
El 1990, la Llei d’Ordenació Sanitaria de Catalunya va fomentar el sobreconsum, les dobles llistes d’espera i les relacions de confiança, resultats d’haver separat el finançament (públic) de la provisió de l’assistència, que s’obrí llavors a la competència entre empreses. El 1992, la complexitat del model es va disparar amb la consagració de vuit consorcis; i
el 1993, es va acceptar l’ànim de lucre en la gestió.
El 2000, es va permetre, en cas imprescindible i per temps limitat, la derivació de la provisió sanitària a centres amb qualitat
acreditada, amb la consegüent dificultat per precisar aquests vagues requeriments. I el 2002, es va implementar la direcció per objectius: l’hospital-empresa.
AMB ELS SOCIALISTES, TAMBÉ
CiU ha estat el dissenyador principal de la sanitat catalana, però no l’únic. Amb el PSC a la Generalitat, es van decretar 37 governs territorials de salut i es va fomentar la competitivitat entre centres i estaments, tot complicant la cooperació. El 2007, l’Institut Català de la Salut (ICS) va esdevenir una empresa pública regida pel dret privat, i més tard es va canviar
la seva personalitat jurídica. Ara és una mena d’hòlding d’empreses de configuració diversa que es beneficien del prestigi de la marca pública, però que escapen al control públic. També es van permetre llavors activitats privades en instal·lacions de l’ICS, tot propiciant la prestació de serveis addicionals privats en centres públics.
Una particularitat de Catalunya és que la majoria d’empreses que el CatSalut, gestor de la prestació de la sanitat pública, subcontracta al marge de l’ICS, l’empresa pública principal proveïdora d’aquest servei, es regeixen pel dret privat. Aquest fet resta transparència a la sanitat perquè no sempre s’exigeixen els estàndards públics. A més, la incrustació d’activitats privades dóna lloc a una manca d’equitat. El cas de les llistes d’espera és paradigmàtic: sorgeixen dobles i triples vies més
ràpides que la pública que disparen la desigualtat entre pacients.
La perversió de la tradició mutualista i cooperativa catalana en l’àmbit de la salut, impregnada pels mercats amb l’entrada de firmes de capital risc i multinacionals, és un altre tret diferencial. En definitiva, han acabat poblant la sanitat catalana fórmules de relació entre les empreses privades i el CatSalut diverses i molt imaginatives. Landoni calcula que han proliferat més d’un centenar, que s’escapen de la tutela de l’Administració.
L’OASI DE LA CONTRACTACIÓ
L’informe Los servicios sanitarios de las CCAA, elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), exposa que el percentatge de despesa sanitària que Catalunya destina a la contractació amb centres privats és molt superior al de la resta de territoris de l’Estat: un 24,1%, lluny de les Canàries (10,3%), les Balears (8,8%)
i la Comunitat de Madrid (8.5%).
A més, la sanitat catalana presta uns serveis qualificats de “deficients” per aquest estudi (rep 57 punts de 98 possibles; la mitjana estatal és 61,76) i ha caigut des del cinquè lloc que ocupava en el rànquing autonòmic del 2009 fins a l’onzè d’enguany. Només Extremadura -del primer lloc al dotzè - retrocedeix més que Catalunya els darrers cinc anys. 􀂈(el Triangle dmanrts 16 de setembre 2014 pg 19)

dijous, 18 de setembre de 2014

El sistema Sanitari Públic està en un risc real. Proposta de la FADSP

És necessari i urgent paralitzar el procés d'externalització i privatització dels serveis abans de que siguin traspassats al capital i empreses multinacionals. Aquesta paralització només serà possible per mitjà de l'acumulació de poder social amb una gran aliança que inclogui a la gran majoria d'organitzacions socials, veïnals, de malalts, usuaris i consumidors, sindicats de classe i corporatius, partits polítics, organitzacions, col·lectius i moviments socials. La unitat es deuria articular al voltant de dos grans objectius: fer front al desmantellament i privatització dels sistema sanitari rescatant els recursos externalitzats i recuperar els drets socials i professionals
L'alternativa a la privatització sanitària ha d'articular-se sobre objectius concrets i consensuats públicament per una gran majoria social, professional i política per canviar les estratègies de l'actual govern, dels seus aliats interns i del sector privat multinacional. És necessari incorporar a aquest acord a la gran majoria social superant les diferències ideològiques i d'actuació per aixecar una gran xarxa en defensa de la sanitat pública
Des de la FADSP proposem com punts bàsics per l'acord:
1.-La paralització de les privatitzacions i supressió dels copagaments del govern de Rajoy i altres limitacions d'accés a l'assistència
2.-La revocació de les Lleis d'Ordenació Sanitària i la Llei !5/1997 de Noves Formes de Gestió  del RD llei 16/2012 de Mesures per la Sostenibilitat del Sistema Sanitari i de les Unitats de Gestió Clínica.
3.- El compromís innegociable de recuperar totes les concessions i externalitzacions de serveis sanitaris i oposició a l'aprovació del tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea
http://www.fadsp.org/

dimarts, 12 d’agost de 2014

Noves informacions sobre les negociacions secretes de la Direcció General de Comerç de la Comisió Europea per obrir tots els serveis públics al benefici privat

de la plataforma por la defensa de la sanidad pública de Asturias .....Recientemente (19 de Junio), Wikileaks ha filtrado una nueva alarma sobre las negociaciones secretas de la Dirección General de Comercio de la Comisión Europea para  incluir los servicios públicos en un acuerdo comercial  de servicios (TISA). Otro proyecto secreto que se viene a sumar a CETA (con Canadá) y TTIP (con Estados Unidos). TISA abrirá los servicios públicos al beneficio privado: (el agua, la energía, la salud, la educación, la normativa ambiental y eliminación de residuos, el cuidado de niños, los servicios postales, las licencias de  radiodifusión, el transporte y otros.... per llegir més http://www.sanidadpublicaasturias.org/?p=949

diumenge, 3 d’agost de 2014

El comú denominador entre "Unidades de Gestión Clínica" o "Instituts d'Especialitat"

Aprofitant la Llei 10/2013 destinada a regular temes relacionats amb la fármaco-vigilància es va introduir a la disposició final quinta: la creació d’Àrees de Gestió-Clínica (AGC) amb el personal regulat per el règim de les empreses privades. Per altra banda el Govern central va firmar un acord amb el "Foro de la Profesión" que a canvi d’algunes prebendes recolza la “laboralització" del personal de les Unitats de Gestió Clínica.
La FADSP preveu antre altres conseqüències:
1. Fragmentació dels sistema sanitari en múltiples empreses en les que entraria capital privat que podrà influir en "que fer, com i amb que" en la política sanitària i els processos assistencials.
2. Les decisions dels professionals sanitaris podran ser sotmeses a les polítiques empresarials amb facilitat
3 Els drets dels treballadors sanitaris i entre ells el de la llibertat de decisió es perdran o deterioraran
4. Desapareixerà el model actual d'Atenció Primària; la seva activitat quedarà sotmesa als interessos empresarials de les noves unitats amb la funció de realitzar el cribat de pacients atenent a criteris de rendibilitat  (Un cert tipus de cribatge ja és realitat amb el Model d'atenció a la Cronicitat Avançada a Catalunya).
5. Augment de la despesa innecessària (burocràtica)
6. Pèrdua de qualitat, seguretat i d'accés als serveis per part de la ciutadania, especialment els afectats per patologies no rentables econòmicament per a les noves Unitats que si es podran apropiar dels beneficis econòmics que generin.
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/noticias/739-informe-unidades-de-gestion-clinica-un-rodeo-para-la-privatizacion-sanitaria
Aquesta mateixa (Disposición quinta del RD10/2013) facilitarà la implantació a Espanya de tot el seguit de lleis i reglaments i que faran de la Unió Europea una franquícia USA tot seguit de l'acord entre USA i la UE (TTIP), que es prepara per signar l'any 2015. http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/06/mes-sobre-el-tractat-la-sombra-entre.html  Tota la sanitat serà mes cara i menys integrada, per tant mes ineficient econòmicament pel 99 % dels europeus. En canvi si serà molt mes rentable pels mercaders dels paradisos fiscals que, com els Pujol de tot el mon (en realitat l' 1 %) sols utilitzen la Pàtria i la Llei pel benefici mercantil.

dimecres, 30 de juliol de 2014

La nova atenció a la cronicitat proposa un model socio sanitari que facilita les privatitzacions i copagaments

El Fòrum Català d'Atenció Primaria (FOCAP) en forma de SOS  exposa que la implantació del programa de crònics és el darrer desdeny que rep l'Atenció Primaria (http://focap.wordpress.com/2014/07/29/sos-atencio-primaria-2/#more-3294)





(El programa anterior)  "Ha estat bo, molt bo, per la salut dels pacients que gaudeixen de les cures integrals del seu equip d’atenció primària (EAP), i pel seu equilibri personal i familiar. Però evidentment no ha estat bo pel model hospital-cèntric que ens regeix, i que segueix atenent malalties i pensant en rutes assistencials i no en persones....... Tampoc fins ara el model de crònics estava ben organitzat per ser objecte de privatitzacions ni perquè s’hi implantessin copagaments..... 
la sagnia que està patint l’atenció primària no té parangó: ens han retallat de forma salvatge el pressupost; han menyspreat als nostres esforços d’adequació de la prescripció farmacèutica i contenció de la despesa, no revertint el nostre estalvi en la mateixa atenció primària; ens han deixat sols amb aquestes mesures, que ni s’expliquen ni s’exigeixen a altres nivells assistencials, ni tampoc es fan entenedores a la població; han menystingut la nostra tasca d’atenció integral de les persones, valorant la nostra feina només en funció de números i de diners… "


 

dilluns, 28 de juliol de 2014

DECLARACIO DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIO ALS RECENTS ACONTEIXEMENTS AL HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE (HUB) DE L’HOSPITALET DE LL.



La progressiva depauperació de recursos humans i materials a l’HUB gestionat conjuntament des del Departament de Salut, l’Institut Català i l’Equip Directiu del hospital ha culminat aquesta setmana en la rebel·lió de pacients i familiars que s’han oposat activament al tancament de les plantes Especialment greu es el fet de que quedi impune l’amenaça a un dels pacients de quedar sense atenció higiènico-dietètica ni vigilància. El dia 23 de juliol a les 13 hores van coincidir pacients, familiars, veïns i personal sanitari en la denuncia davant del hospital a premsa i televisió.
La ACDSP considera inacceptable des del punt de vista assistència i econòmic la considerable confusió introduïda al sistema sanitari públic del que la situació de Bellvitge es un exemple evident. A l’HUB ja fa molt de temps que estan reduint espai d’activitat assistencial i el nombre de professionals que atenen a pacients. No són creïbles els dirigents que argumenten “l’habitual reducció estiuenca”. Com mesurar en termes econòmics la sensació de manca de seguretat pels pacients que s’apilen a Urgències? I no s’atreveixen a protestar veient l’esforç del personal que els rodeja dia i nit. Que representa en termes de des-incentiu professional i estimulació per la feina feta, per uns sanitaris que treballen habitualment en tensió? Les professionals no protesten convençudes de que els seus gestors no poden fer res perquè “no hi ha diners a la caixa”. D’altra banda, les que malicien d’aquest argument callen per la creixent precarietat dels llocs de treball a la HUB.
L’argument econòmic de no tenim diners per tot també hipnotitza a pacients i familiars. Molts saben el que representa tenir despeses i no tenir ingressos. Per tant la bona fe per part dels dirigents es dona per descomptada. Però cal saber que en el mon de la economia que ens domina, la macroeconomia no es regeix pel criteri de la bona mare de família. Per exemple, cada dia la administració pública ingressa milions de euros, tot i que no son tants com els que necessiten perquè la cobdícia no te límits, son molts diners. La pregunta a fer-se es si els que els administren ho fan amb criteris de eficàcia social o sols amb criteris de eficàcia política. Sabem que a Catalunya la reducció de inversió pública en Sanitat ha estat del 16% mentre la general ha estat del 2’6%
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/07/si-el-pressupost-de-la-generalitat-ha.html
paral·lelament l’increment del benefici privat lligat a la salut (assegurances, medicaments, probes diagnostiques, instrumental) ha anat en augment. Dels 15.000 llits que es tancaran al estiu a tota Espanya, la comunitat que més llits tancarà, 3.000, és Catalunya.
Quantes persones no surten del caos de l’HUB (i de la Vall d’Hebró i del Hospital Clínic) pensant a quina mutua apuntaré a la meva família en quan pugui?
Quan diem que aquesta política de reducció de recursos es inacceptable per la seva ineficiència social i econòmica, pensem en que van ser triats per la gestió un ex-president de la patronal sanitària privada com Conseller i un patró de la sanitat privada com director del ICS. No podem conservar un equip directiu de la Sanitat Pública Catalana que diagnostica i medica d’una forma tan confusa amb resultats catastròfics, incerts i opacs.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Si el pressupost de la Generalitat ha disminuït un 2.6% en els darrers 5 anys, el de Salut ho ha fet en un 16%

Una vegada més un fet tant important com el que ha tret a la llum el Sindicat de Metges de Catalunya sembla inexplicable ... potser per això ningú ho ha explicat  En l'actual situació deficitària que ha provocat massificació en les àrees d'urgències dels grans hospitals, augment del copagament farmacèutic, i increment de llistes d'espera per exemple, ens sembla escandalós que es vulgui disfressar de "normal" el tancament de llits a l'estiu.
Desitgem que aquest pressupost augmenti però no pas per a pagar els concerts amb les entitats privades i d'altres externalitzacions sinó per el bon aprofitament dels centres públics amb adequació de plantilles de personal per atendre als malalts.
La distribució dels diners destinats a Salut ha de ser clara i coneguda per la població que és qui paga els impostos. Qualsevol increment o modificació pressupostària ha de servir per posar en rendiment tot el potencial amb que els centres de gestió pública i transparent (tant els CAPS com els Hospitals) estan dotats.
La gestió pública ha demostrat la seva eficiència mitjançant estudis seriosos (http://focap.files.wordpress.com/2012/12/comparative_performance_private_public_healthcaresystems_systreview_20121-1.pdf per exemple). La gestió privada d'allò públic i la col·laboració public/privada per ara, a Catalunya amb la manca de transparència s'han demostrat font de amiguisme i  tenim uns quants exemples de ser imputada per corrupció.

dimarts, 22 de juliol de 2014

Irregularitats a la Sanitat Pública madrilenya després de l'aplicació del RD 16/2012

Tot i una estricta normativa per aplicar aquest RD 16/2012 a Madrid (com també passa a Catalunya) l'aplicació de les normatives provoca no solament la supressió del dret a la Salut sinó també un gran desordre als centres sanitaris on el personal rep ordres contradictòries i sovint mal explicades i on molts anuncis dirigits a la població amb tarja sanitària (les fotografies del document adjunt) serveixen per a dissuadir a aquells que no tenen tarja però segons la llei tenen dret a l'assistència. Entre els darrers les dones embarassades i els infants sovint. Aquests són fets recollits a la comunitat de Madrid per la Campanya YoSi Sanidad Universal
http://yosisanidaduniversal.net/media/blogs/materiales/INFORME%20IRREGULARIDADES.pdf?mtime=1405377977

dimarts, 17 de juny de 2014

La sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana confirma la ineficiència de la gestió privada de l'alta tecnología sanitària

... El Informe de la Sindicatura concluye que la gestión pública de la resonancia magnética (RM) ahorraria a la comunidad 16,7 millones de euros cada año ya que el coste medio de una RM con gestión privada (257 euros) es un 138% superior a la RM de gestión pública (108 euros) ... Según el Informe IDIS 2013 el 58% de las resonancias magnéticas instaladas en España se encuentra en hospitales privados.... Las comunidades autónomas (CCAA) con al menos 60% de ls equipos de RM de gestión privada (Canarias, Baleares, C.Valenciana, Navarra, Madrid, Galicia y País Vasco) tienen una tasa de exploraciones 74% superior al resto de las CCAA . La tasa mas alta de exploraciones se da en las CCAA con mayor número de equipos por habitante ... La dotación de equipos y la privatización de la gestión son las causas que mejor explican la gran variabilidad del índice de exploraciones de RM entre las CCAA (de 54  a 31 exploraciones /1000 habitantes). Al menos un tercio de las exploraciones de imagen son innecesarias y no benefician al paciente según estudios realizados en España y otros países (Salud 2000 nº 143 Mayo 2014 pg 7)

dilluns, 16 de juny de 2014

Al·legacions de la FADSP al tercer programa Plurianual de Salut 2013-2020 de la U.E.

1.- La UE relaciona la sostenibilitat amb el reforç del vincle entre la innovació tecnològica i la seva comercialització que ja s'han demostrat un fracas en molts casos
2.- El foment de la Salut electrònica (e-salut) no com un Sistema de informació sanitària comú i homogeni sinó com intercanvi d'informació dins de xarxes voluntàries en molts casos ja privatitzades (Movistar, R comunicacions-Capio o Indra a Espanya)
3.- Reduir les desigualtats amb la creació de centres europeus de referència especialitzats en malalties determinades i ni plantejar una tarja sanitària europea que permeti l'atenció a tota la ciutadania
4..- Reforçar l'aprovisionament de productes sanitaris i la coordinació de vacunacions massives per a protegir als ciutadans europeus obviant l'augment del risc sanitari que suposarà la pèrdua del dret a l'atenció sanitària dels emigrants
5.- Promoció de pràctiques rentables com els cribats de càncer com a eines per a incrementar la salut sense cap recomanació per a la promoció de hàbits de vida saludable mitjançant l'Atenció Primaria
En resum per a la FADSP el programa esta centrat més en l'atenció sanitària dels principals clients de les empreses privades que són els pacients amb malalties cròniques que en l'increment de la salut dels ciutadans
(veure Salud 2000 nº 143 Maig 2014 pg 5)

divendres, 6 de juny de 2014

La ~compra pública innovadora~ un disseny controlat per presions empresarials

Algunas Comunidades Autónomas (Madrid, Galicia, Valencia, etc.) ... están desarrollando proyectos basados en ... compra pública innovadora, siguiendo las estrategias diseñadas desde una Unión Europea controlada por los lobbys de presión empresarial de las multinacionales. 
La llamada compra pública innovadora pretende reforzar el papel de las Administraciones públicas como impulsoras de la Innovación empresarial. La Sanidad Pública financia la investigación y la compra de bienes y servicios novedosos a las empresas privadas. Y por si esto no fuera poco, el sistema público no se reserva los resultados de esta I+D para su uso exclusivo compartiéndolo con las empresas privadas.

Esta generosidad con la industria tecnológica supone que el sistema público renuncia a la investigación en beneficio del sector privado al que proporciona ... centros de salud, trabajadores sanitarios y a los propios enfermos (para por ejemplo ensayos clínicos de los nuevos medicamentos, como ya ocurre en la actualidad).
 .... El negocio para las multinacionales puede ser colosal ya que la licitación pública en la UE representa cerca del 20% de su PIB.
...
En resumen, se pretende fomentar la innovación y la competitividad empresarial utilizando el dinero de la sanidad pública y desarrollar un nuevo modelo asistencial basado en el uso intensivo de las nuevas tecnologías (hegemonizadas por el hospital) para abrir oportunidades de negocio a las multinacionales privadas

Las consecuencias previsibles son: la  descapitalización de la sanidad pública; el saqueo de dinero público por las empresas tecnológicas multinacionales; el  abandono del modelo de salud comunitaria basado en la promoción, la prevención y la Atención Primaria  y la vuelta al modelo hospitalo-céntrico y al uso intensivo de tecnologías, que por su elevado coste no serán accesibles a toda la ciudadanía. http://www.nuevatribuna.es/opinion/autor/000537/manuel-martin-garcia

dilluns, 26 de maig de 2014

El "Tribunal de Cuentas" evidencia mala gestió en les prestacions per Incapacitat Temporal. No existeix un abús generalitzat

...  La evolución de la IT entre 2011 y 2012 (únicos años completos del estudio de 31 meses) se redujo en contingencias comunes el 18,9 % (la incidencia media por 1.000 trabajadores protegidos pasó de 23,60 a 19,14) y en contingencias profesionales el 17,6 % (de 3,70 a 3,05). Este dato desacredita la necesidad de reformas en el lado del trabajador y del SNS, que son las que viene impulsando el Gobierno con los proyectos de RD de reforma de la IT y de Ley de Mutuas, cuando la evidencia del informe del TdC es que la mala gestión y el descontrol está en el ámbito administrativo económico de INSS y Mutuas. 
No existe abuso generalizado
También es de destacar que las bajas mantenidas por el SNS (hasta los 365 días de la IT) resultaron confirmadas por las revisiones de los médicos evaluadores del INSS en el 89,8 % de los casos, emitiéndose el alta médica sólo en el 10,2 % de los procesos revisados, ....  Ello vuelve a contradecir la imagen de abuso generalizado que se pretende verter sobre la IT.
http://www.actasanitaria.com/el-tribunal-de-cuentas-evidencia-mala-gestion-en-las-prestaciones-por-incapacidad-temporal/

dilluns, 19 de maig de 2014

Les negociacions del TTIP front les recents directrius aprobades pels parlamentaris europeus

...(el TTIP) al pretender reforzar el sistema actual de patentes, que además ha demostrado no incentivar la innovación real,  estaría complicando la introducción de nuevos modelos de innovación en salud más eficientes que no impliquen monopolios ni exclusividad de comercialización y que sean coherentes con los principios de competencia que deben presidir un sistema social de mercado, que es tal como se define el de la UE.... 
http://www.nogracias.eu/wp-content/uploads/2014/04/DOC_respuesta_de_la_sociedad_civil_a_lista_deseos_industria_farmaceutica_final.pdf
... Los TTIP son acuerdos supra-gubernamentales, que se toman en mesas de negociación no representativas y no transparentes, con una sobrepresencia de lobbyes y que pretenden limitar la capacidad de acción de los gobiernos democráticamente elegidos....
... (justament l'abril passat) los parlamentarios  (europeus),  votaron masivamente a favor de la transparencia, es decir, a favor de la seguridad de los ciudadanos ( http://www.alltrials.net/2014/europe-votes-for-clinical-trial-transparency/  ) la nueva Regulación de los Ensayos Clínicos que deja de considerar los Informes de Estudios Clínicos -que la industria aporta a las agencias reguladoras para la aprobación de nuevos medicamentos- como sometidos a secreto comercial y, por tanto, estarán accesibles a los investigadores independientes y, además:• Será obligatorio que todos los ensayos clínicos realizados en Europa estén registrados antes de que comiencen en una base de datos pública y accesible. • Será obligatorio que un resumen de los resultados de todos los ensayos realizados esté publicado como mucho al año de terminar el ensayo clínico. • Se exigirá que exista un sumario comprensible para ciudadanos que sintetice los resultados más importantes de todos los ensayos clínicos realizados. • No se aprobará ningún nuevo medicamento que no tenga todos los ensayos clínicos realizados publicados • Se impondrán importantes multas a las compañías que no cumplan estos requisitos

El metge "absent" en referència al malmés potencial del metge generalista

....  se produce lo que me gusta denominar como un “estado de ausencia” de los médicos, que se centran en resolver los problemas identificados como diagnósticos o asociados a los mismos, siendo ajenos a la situación del paciente y a su estado general.....  su potencial (del metge general) se encuentra infrautilizado en el sistema de diagnósticos, tratamientos, informaciones y decisiones clínicas dominados por los especialistas. En este sistema, que tiene una baja eficacia, nadie realiza este trabajo. Nadie. Los generalistas son relegados al igual que las enfermeras y la atención domiciliaria se sobreentiende como una extensión de la institución o un abaratamiento de los costes. La potencialidad derivada de los vínculos se disipa y la influencia de los profesionales es muy pequeña. ....
Del blog de JM Irigoyen "Transitos intrusos" http://www.juanirigoyen.es/2014/04/medicos-en-estado-de-ausencia.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+TransitosIntrusos+%28Transitos+intrusos%29

dilluns, 12 de maig de 2014

SOBRE LA NEGOCIACIÓ DE L'ASOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER A EL COMERÇ I LA INVERSIÓ (TTIP o ATCI)

Ja fa un any que van començar unes negociacions que es preveu que acabin l'any 2016 el que dona la mesura de la cura en la seva discussió i redacció per no deixar forats imprevistos i això  si, de forma totalment opaca. Les claus de l'acord són: limitar la sobiranía front les demandes de les empreses que puguin impugnar lleis dels diferents governs, obir als "mercats" sectors clau com sanitat pública, energia, patents i sobirania alimentària. Desregular més encara els serveis financers i protegir la seguretat jurídica dels inversors. Les empreses pretenen un tracte "de favor" i accedir al pressupostos sanitàris públics dels països europeus en un moment en que tenen dificultats en altres àmbits. (veure informe complet de la FADSP)
http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/803-la-fadsp-ante-la-negociacion-de-la-asociacion-transatlantica-para-el-comercio-y-la-inversion-ttip

dilluns, 5 de maig de 2014

Objectius de un lobby polític-empresarial que prepara el desmantellament de la Sanitat Pública

1. Transferir al sector privat el control dels sistemes de informació sobre la salut de la població i el funcionament del sistema sanitari
2. El control de la planificació i difusió de les tecnologies sanitàries (finançades més a més amb fons públics) per multinacionals
3. L'externalització dels serveis de diagnòstic dels centres públics
4. Generalitzar les noves Unitats de Gestió Clínica com a fórmula per a fragmentar, transformar els Serveis en Empreses i crear un Mercat Intern basat en la competència per la compra i venta de serveis
5. Canviar l'Estratègia d'Atenció a la Cronicitat passant de l'Atenció Domiciliaria al Control per Tecnologies el que permetrà "deslocalitzar" als professionals.
6. Control privat de la Investigació, la Innovació i la Formació del personal
7. Pacte per la Sanitat que doni cobertura i legitimitat a aquestes "reformes"
Això és el que propugna el "Club  Gertech"
http://fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/800-nuevas-vias-para-la-privatizacion-del-sistema-sanitario-una-gran-alianza-neoliberal-para-apoderarse-de-la-sanidad-publica

dijous, 24 d’abril de 2014

La FADSP felicita l'aixecament parcial de la suspensió de la "Ley Foral de Sanidad Gratuita" a Navarra

Tras el levantamiento parcial de la suspensión de la ley foral de Navarra 8/2013 de 25 de febrero por la que se reconoce a todas las personas residentes en Navarra el derecho de acceso a la asistencia sanitaria gratuita del sistema público sanitario de Navarra.y que permitía la atención sanitaria gratuita a los inmigrantes no regularizados, es la segunda vez que el Tribunal Constitucional permite la atención sanitaria a los inmigrantes, la primera fue en el País Vasco y ejemplifica como el RDL 16/2012, de contrarreforma sanitaria del PP, ha supuesto una agresión intolerable al derecho a la salud de las personas  .http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/790-ante-el-levantamiento-de-la-suspension-de-la-ley-navarra-que-permite-la-atencion-sanitaria-a-los-inmigrantes-irregulares
A les illes  Canaries per exemple el Servei Canari de Salut va retirar 48.652 targes en el segon semestre de 2012   http://www.lacasademitia.es/articulo/comunicados/consejeria-sanidad-debe-reincorporar-inmigrantes-servicio-canario-salud/20140421104657029031.html

dilluns, 21 d’abril de 2014

Estem en el camí de la reducció de la cartera de serveis i el copagament

Amb la creació de consorcis territorials com el que amenaça a Lleida acompanyats
de retallades al seu pressupost,l'ICS passarà de ser un potent grup públic de prestació 
de serveis a servir de comodí sls interessos de grups empresarials privats, per molt que 
els partits governant continuïnt afirmant que la sanitat continua essent pública 
 http://www.cronicaglobal.com/ca/downloads2/20140402catac.pdf 
El següent pas serà donar més entrada a les mútues,
començant per l'atenció primària i continuar amb una reducció de la cartera de serveis. 
Per a algunes persones el copagament ja exclou de l'assistència sanitària. 
http://www.youtube.com/watch?v=BFpckMdd924&feature=share&list=PL66E41DE49AA97005&index=6

Charo se siente víctima de genocidio: tiene muchas dificultades para dis...

dimarts, 15 d’abril de 2014

Llei d'acompanyament dels pressupostos o de proteccionisme de l'empresa privada

La llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector
públic, (anomenada llei d'acompanyament dels pressupostos), estableix al ICS com a proveïdor d'últim recurs.
L'art. 162 adscriu l’ICS al SCS (Servei Català de la Salut) i lluny de convertir-lo en un proveïdor més i contràriament a la resta de proveïdors, no podrà concórrer en licitacions públiques. Només quan no hi concorri cap licitador (art. 2 de la llei 8/2007 del ICS modificat).
D’aquesta manera l’ICS es converteix en proveïdor d’últim recurs i no és obligat que li quedin garantides en el futur línies d’activitat assistencial completes.   http://www.cronicaglobal.com/ca/downloads2/20140402catac.pdf 

No s'han explicitat raons econòmiques, socials i polítiques però sobretot raons de benefici per l'atenció sanitària  que justifiquin aquesta protecció a la contractació amb empreses privades. 
Aquesta legislació recorda els termes del tractat de Lliure comerç entre Europa i els EEUU del que haurem de començar a parlar
 http://www.vnavarro.org/?p=8967  L'ofensiva institucional ja ha començat al nostre país.    http://ec.europa.eu/spain/sobre-la-ue/ttip/espana_es.htm  

Otras herramientas

  • Imprimir
  • Reducir texto
  • Agrandar texto

El Ministerio de Economía y Competitividad español, la Embajada Americana en España y la Representación de la Comisión Europea en España han puesto en marcha una campaña de información en torno a las negociaciones del Tratado de Libre Comercio entre la Unión Europea y Estados Unidos (TTIP, por sus siglas en inglés) 

divendres, 14 de març de 2014

La opinió de un metge de família i membre del Consell d ́Administració de l ́ICS en representació dels professionals sanitaris.


Francesc Borrell sobre l'acord de reordenació de la gestió sanitària a la provincia de Lleida opina que  .." el  trossejament de l ́ICS implicarà tant d'esforç que perdrem 1 o 2 anys clau per la seva ja iniciada modernització ....   Ara ja tenim l’experiència de les Gerències Territorials úniques que han suposat un empobriment intel·lectual de l'Atenció Primària, i el que es proposa és reeditar aquest disseny a gran escala.    http://focap.files.wordpress.com/2014/03/un-canvi-sustancial-en-el-disseny-f-borrell.pdf 

dilluns, 10 de març de 2014

Un acord de govern sense justificació assistencial ni docent

 L'acord del Govern de 25 de Febrer sobre la reordenació de gestió de la Sanitat Pública a la província de Lleida, vol  integrar serveis en un"ens" públic no subjecte a dret administratiu i per tant opac a la fiscalització quan en el mateix escrit es llegeix que el ICS gestiona pràcticament la totalitat de la atenció primària.  http://www.cronicaglobal.com/ca/downloads2/20140307salut2.pdf Entre els dos hospitals més importants ja hi ha establertes sinergies segons es llegeix al mateix acord. Els 4 centres restants no arriben a sumar 200 llits en conjunt.
Dels 1749 llits de la província de Lleida el 50% (885) són llits públics i 1 sol centre de 442 llits esta acreditat per la docència (Arnau de Vilanova) http://hospitales.findthebest.es/d/c/Catalu%C3%B1a/L%C3%A9rida

dimarts, 4 de març de 2014

6 mesos per tenir preparada una nova sangria a la Sanitat Pública Catalana

L'encàrrec que el Govern fa al Cat Salut perquè en un plaç inferior a 6 mesos proposi el projecte de "unificar sota la titularitat d'un únic ens jurídic de naturalesa pública propi i independent tots els dispositius assistencials de la zona de Lleida" és un cop fort contra la Sanitat Pública catalana. Agraïm profundament a Albano Dante http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/ERC-marca-blanca-corrupcion-sanitaria_6_234886532.html que ens faci veure la importància de la proposta i les incongruències dels polítics actuals front de tot això que es prepara. Com ell mateix diu quan ens diuen que creen un  "nou ens jurídic de naturalesa pública" en realitat hem de llegir  "una nova entitat opaca i fora de control democràtic". I això és un tema tan vell que ell també ens recorda les paraules d'un diputat al Parlament català : "la creació d'empreses públiques i entitats instrumentals s'escapen del necessari control polític i democràtic.  Encara que elles depenen en bona mesura dels recursos públics no estan subjectes al control i a la fiscalització democràtica d'aquest  parlament.  Joan Ridao · 10 de diciembre de 1998 · Parlament de Catalunya".

dijous, 27 de febrer de 2014

La bonificació fiscal a les pòlisses d'assegurança privada, una proposta decebedora del nou president del Col·legi de Metges de Barcelona

El suport de Jaume Padrós, guanyador de les eleccions a president del Col·legi de Metges de Barcelona, a la bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada a la declaració a Hisenda, així com també en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, ens sembla decebedor. No propicia la lluita contra les desigualtats que actualment vivim els ciutadans. Els euros desgravats dels impostos van indirectament a les asseguradores privades. Totes elles tindran més marge de beneficis en un mercat des-regulat en el qual el menys rendible és ser atès per una asseguradora pública. La cartera de serveis del privat és un vestit fet a mida de qui paga en funció al que està disposat a pagar, i no una cartera de serveis solidària on tots paguen en benefici del ben comú que representa la salut. El desgravament de l'assegurança privada augmenta la desigualtat entre les persones que tenen diferents graus de càrregues fiscals. Pels més rics representarà diners estalviats, però per a les classes mitjanes pràcticament no representarà cap tipus d'estalvi significatiu. La descongestió del sistema públic amb el qual es pretén justificar el desgravament no és acceptable, i molt menys quan sabem que aquesta congestió és deguda a la manca d'inversió en empleats públics d'atenció a malalts i un excés d'inversió en els productes de la indústria sanitària privada: diagnòstic i medicaments. El suport del doctor Padrós a la bonificació fiscal podria donar motiu a posicionaments semblats d'altres presidents corporatius. Per exemple, el de pàrquings privats de Barcelona per la descongestió viària pública, el d'empreses de navegació aèria privada per la descongestió del tràfic en carreteres i ferrocarrils públics, sense oblidar algunes empreses de seguretat privades per la descongestió de la inseguretat pública.
http://publicacions-acdsp.blogspot.com.es/2014/02/la-bonificacio-fiscal-de-les-polisses.html

dissabte, 22 de febrer de 2014

FADSP: La reforma de la llei de l'avort deixaria afora gairebè el 97% dels avortaments que es fan fins ara dins de la cartera de serveis de la sanitat pública



.....  Los Derechos Sexuales y Reproductivos....    Forman parte integral del concepto de salud definido por la OMS, y como tal deben abordarse desde el sistema sanitario y desarrollarse como prestación dentro de la sanidad pública, garantía de equidad en el acceso ...., y garantía de calidad y seguridad en la prestación  ...La mayoria de las IVEs se derivan a clínicas concertadas .Según los últimos datos del Ministerio de Sanidad, el número de abortos que se realizan en la Sanidad pública en todo el Estado fueron el 6,5%.  ... La reforma dejaria fuera casi el 97% de los IVEs que estan dentro de la cartera de servicios de Sanidad.

http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/notas-de-prensa/749-la-interrupcion-voluntaria-del-embarazo-y-el-derecho-de-salud