EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dilluns, 28 de juliol del 2014

DECLARACIO DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIO ALS RECENTS ACONTEIXEMENTS AL HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE (HUB) DE L’HOSPITALET DE LL.



La progressiva depauperació de recursos humans i materials a l’HUB gestionat conjuntament des del Departament de Salut, l’Institut Català i l’Equip Directiu del hospital ha culminat aquesta setmana en la rebel·lió de pacients i familiars que s’han oposat activament al tancament de les plantes Especialment greu es el fet de que quedi impune l’amenaça a un dels pacients de quedar sense atenció higiènico-dietètica ni vigilància. El dia 23 de juliol a les 13 hores van coincidir pacients, familiars, veïns i personal sanitari en la denuncia davant del hospital a premsa i televisió.
La ACDSP considera inacceptable des del punt de vista assistència i econòmic la considerable confusió introduïda al sistema sanitari públic del que la situació de Bellvitge es un exemple evident. A l’HUB ja fa molt de temps que estan reduint espai d’activitat assistencial i el nombre de professionals que atenen a pacients. No són creïbles els dirigents que argumenten “l’habitual reducció estiuenca”. Com mesurar en termes econòmics la sensació de manca de seguretat pels pacients que s’apilen a Urgències? I no s’atreveixen a protestar veient l’esforç del personal que els rodeja dia i nit. Que representa en termes de des-incentiu professional i estimulació per la feina feta, per uns sanitaris que treballen habitualment en tensió? Les professionals no protesten convençudes de que els seus gestors no poden fer res perquè “no hi ha diners a la caixa”. D’altra banda, les que malicien d’aquest argument callen per la creixent precarietat dels llocs de treball a la HUB.
L’argument econòmic de no tenim diners per tot també hipnotitza a pacients i familiars. Molts saben el que representa tenir despeses i no tenir ingressos. Per tant la bona fe per part dels dirigents es dona per descomptada. Però cal saber que en el mon de la economia que ens domina, la macroeconomia no es regeix pel criteri de la bona mare de família. Per exemple, cada dia la administració pública ingressa milions de euros, tot i que no son tants com els que necessiten perquè la cobdícia no te límits, son molts diners. La pregunta a fer-se es si els que els administren ho fan amb criteris de eficàcia social o sols amb criteris de eficàcia política. Sabem que a Catalunya la reducció de inversió pública en Sanitat ha estat del 16% mentre la general ha estat del 2’6%
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/07/si-el-pressupost-de-la-generalitat-ha.html
paral·lelament l’increment del benefici privat lligat a la salut (assegurances, medicaments, probes diagnostiques, instrumental) ha anat en augment. Dels 15.000 llits que es tancaran al estiu a tota Espanya, la comunitat que més llits tancarà, 3.000, és Catalunya.
Quantes persones no surten del caos de l’HUB (i de la Vall d’Hebró i del Hospital Clínic) pensant a quina mutua apuntaré a la meva família en quan pugui?
Quan diem que aquesta política de reducció de recursos es inacceptable per la seva ineficiència social i econòmica, pensem en que van ser triats per la gestió un ex-president de la patronal sanitària privada com Conseller i un patró de la sanitat privada com director del ICS. No podem conservar un equip directiu de la Sanitat Pública Catalana que diagnostica i medica d’una forma tan confusa amb resultats catastròfics, incerts i opacs.