EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dimecres, 23 de desembre de 2015

La Salut Mental multiplica en 3,5% el nombre de persones ateses en atur


El col·legi de Metges de Barcelona va liderar abans de les eleccions autonòmiques de Setembre passat la difusió de un manifest signat per 9 col·legis professionals. http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/noticies_fitxa.aspx?Id=zXPptC8NnmIPF73sr5gIHw%3d%3d   Crida l'atenció la signatura del col·legi de Veterinaris però també destaca la lloança al sistema sanitari amb la signatura dels Col·legis de Psicòlegs i de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya donat el greu dèficit en l'atenció pública de la Salut Mental i l'empitjorament de la mateixa en relació a la crisi. La xifra d'aturats atesos per un problema de salut mental s'ha multiplicat en un 3.5% com ha reconegut el mateix Conseller http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/23/catalunya/1450876920_600879.html 
No es diu res sobre suïcidis tot i que han augmentat 44,7% a partir de l'any 2007!
Els veïns de Barcelona però han publicat una resposta als Col·legis en la que manifesten que volen "..una millor sanitat pública, universal, finançada per impostos i de gestió pública amb personal sanitari amb contractes fixes, dignes i remunerats adequadament. On el conflicte d’interessos entre el bé particular i el bé comú no sigui el suport que ha permès els nombrosos casos de corrupció i portes giratòries que l’han convertit en un sistema corcat per incentius perversos i amb un alt grau d’irregularitats de gestió i connivència entre alts càrrecs de l’administració i lobbys econòmics. http://favb.cat/taxonomy_menu/2/79/96
 Per el Conseller el pitjor problema sanitari com ell mateix diu és "l'atur", per als veïns l'accent es posa en "una política i una gestió determinades ".

divendres, 18 de desembre de 2015

Sobre la metodologia "sense greix" (també "lean" en angles) per la formació de professionals sanitaris


Front a l'experiència dels professionals sanitaris que porten anys de professió i que podrien fer aportacions sensates basades en la realitat del dia a dia ara es fomenta una formació especial que s'anomena en angles "lean" (sense greix, o magre). Es tracta d'una filosofia de pensament i pràctica holística de com fer funcionar tota una organització basantse en els principis i mètodes recollits per Toyota. El nombre de pizzas, hores i clients. Els segons utilitsats per a fer la massa, posar tomaquet ....  (Del material de la formación utilizado en hospitales por David Pumer Delgado del ConsorciSanitari Integral, ingeniero con 8 años de experiencia en implantación del método Lean en la compañía Mercedes-Benz.)..http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Cadena-montaje-hospitales-profesionalesrobots-pacientesobjetos_6_346525367.html

dimarts, 15 de desembre de 2015

El Consell d'Europa i mesures contra el conflicte de interessos de la Industria Farmacèutica

....De fet, el passat juliol a Espanya Farmaindustria també va anunciar la posada en marxa d’una plataforma per fer públiques aquestes mesures a partir de 2016, però amb alguns detalls significatius: només s’informarà sobre pagaments per “formació continuada”, les dades seran agregades i no individuals, caldrà el consentiment dels receptors per publicar-les;
i serà “optatiu” per a les companyies. A Gran Bretanya i als Països Baixos la indústria hi ha anunciat iniciatives similars, que també han estat motiu de crítica pel seu caràcter cosmètic i per la seva manca de transparència  .... Fa 10 anys, el Comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns britànica ja va advertir sobre la influència indeguda de la indústria sobre la producció de coneixement, la investigació, la docència, la formació continuada, les societats científiques i els professionals de salut, i fins i tot sobre el conjunt de la població....
http://www.icf.uab.cat/ca/pdf/informacio/bg/bg284.15c.pdf
El sistema sanitari s’ha de deslliurar de la influència del mercat en l’establiment de les seves prioritats i en les seves estratègies per atendre les necessitats de salut de la ciutadania. Altrament,la qualitat assistencial se’n ressenteix, la seva supervivència es veu amenaçada, i l’adoració de les tecnologies acaba substituint l’acompanyament de les persones

dimarts, 1 de desembre de 2015

La creativitat de la gramàtica genètica i la promoció de tecnologíes biogenètiques

La gramática genética tiene una creatividad endiablada
La secuenciación del genoma humano reveló el orden de los 3.000 millones de letras A, C, G y T, pero no lo que significan ni mucho menos la gramática que les da sentido. Un estudio del Instituto Karolinska de Estocolmo, recién publicado en la revista Nature, muestra que esta “gramática” del código genético humano es más compleja que la de las lenguas más intrincadas que se hablan en el mundo. “El genoma no sólo contiene la información necesaria para construir y mantener un organismo, sino también los detalles del riesgo de un individuo de desarrollar enfermedades”, dice Arttu Jolma, principal autor. Las células tienen genomas casi idénticos, pero difieren entre sí según los genes activos –expresados– que les confieren su función. Cada gen tiene una región reguladora con las instrucciones que controlan cuándo y dónde se expresa el gen. Este código regulador es leído por los factores de transcripción que unen ‘palabras’ específicas de ADN y aumentan o disminuyen la expresión del gen asociado. Sin embargo, al igual que en un lenguaje humano natural, las palabras de ADN pueden unirse para formar palabras compuestas leídas por múltiples factores de transcripción. El análisis del Karolinska revela que, en lugar de unir dos palabras mediante la supresión de un espacio, las palabras individuales que se unen en palabras compuestas de ADN se alteran, dando lugar a un gran número de nuevas palabras. José Ramón Zárate
http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2015/11/30/la-gramatica-genetica-tiene-una-creatividad-endiablada/

L'estudi publicat a Nature pel Institut Karolinska de Estocolm sobre la complexitat  del genoma humà  fa pensar que potser hi ha un optimisme excessiu en la promoció de les tecnologies associades a la bio-genètica. Tindrà a veure amb un pensament orientat cap al foment del transvasament de recursos públics a les corporacions privades?

dimarts, 17 de novembre de 2015

El model retributiu econòmic basat en els objectius no millora indicadors bàsics a llarg termini

Les DPO's a debat a la Jornada del FOCAP del passat 12 de novembre
   "... Sobre el pago por rendimiento o productividad variable la oscuridad es casi total, la falta de información pública y transparente en todas las CCAA hace imposible emitir juicio fundamentado alguno.A nivel internacional hay algo más de luz sobre el pago por resultadoso calidad pero la evidencia disponible es en el mejor de los casos tenue.... (veure les aportacions de J. Martin Martin https://focap.files.wordpress.com/2015/11/2015-0875_10_jose_martin.pdf)  
José Martín Martín. es Professor d’Economia de la Universidad de Granada i professor associat de l’Escuela Andaluza de Salud Pública
Comentari a la Jornada-Debat FOCAP DPO :
Vam prendre contacte amb aquest model DPO als anys 90 en l'Hospital de Bellvitge (Hospitlalet de Llobregat) que va ser un banc de proves del que avui esta consolidat als Hospitals i als CAP. Aquest sistema retributiu va néixer a Catalunya (i a d'altres paisos) d'una concepció empresarial dels centres sanitari públics. La seva gestació es va fer visible en l'anomenat Consens de Washington (1989) on la competitivitat (de qualitat expressada en paràmetres en general quantitatius i de preus) preval sobre la col·laboració (procés característic i necessari del treball a l'assistència sanitaria on s'involucren diverses persones per a l'obtenció d'un resultat difícil d'aconseguir per la seva complexitat). Aquelles pluges van portar a aquests fangs: professionals sanitaris explotats que, a més, dediquen hores a perfeccionar un sistema empresarial (en mans de gestors dels diners públics) mentre s'incrementa la desigualtat entre pacients i entre professionals. Cap a on miraven i miren els professionals mentre augmenta la tecnofília, les proves innecessàries i la medicamentalització de les persones? Amb malícia prodríem pensar que estaven mirant a la pantalla de l'ordinador, responent a indicadors de productivitat econòmica tot sovint disfressats d'indicadors clínics. No és hora que tots els que estan en contacte amb pacients s'alliberin d'aquesta estructura empresarial que gangrena la medicina?. Potser cal crear una nova estructura on els indicadors bàsics d'activitat siguin expressió de la qualitat clínica i de la participació dels professionals implicats en el dia a dia. Com per això es necessita hores de treball professional caldrà reconduir la despesa econòmica en funció de l'eficiència clínica i no a l'inrevés. L'actual  model del CatSalut esta patint una inflació de costos administratius i de gestió pel compliment de protocols i devolucions en forma de valoració de paràmetres  quantitatius econòmics, que seria inferior i mes transparent amb el madel institucional públic i no empresarial. 

dilluns, 16 de novembre de 2015

"El modelo público-privado en Valdecilla es un error que nos hipoteca"

... "Nos hipoteca durante 20 años".Diu la Consellera de Sanitat de Cantabria.  ... Fue un error, porque el contrato público-privado del Hospital Valdecilla provoca problemas de gestión diarios, tras externalizarse todos los servicios no asistenciales en una única empresa duante veinte años. Se trata de servicios muy importantes, como la informática, los archivos, las comunicaciones, la renovación de material..., y cuando un profesional tenga un problema con alguno de estos servicios la interlocución directa ya no es la dirección del hospital, sino una empresa privada.
http://www.diariomedico.com/2015/11/09/area-profesional/sanidad/modelo-publico-privado-valdecilla--error-nos-hipoteca

divendres, 23 d’octubre de 2015

La despesa sanitària mitjana de les famílies espanyoles és de 1.378 euros. Un 14% del pressupost familiar mitjà i 28% en famílies amb ingressos mensuals de menys de 1.000 €

Les llars espanyoles destinem una mitjana de 1.378 euros a l'any a despeses sanitàries, segons es desprèn d'un estudi dut a terme per OCU, el que suposa un 14% del pressupost familiar mitjà. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2015/gasto-sanitario
..... Les famílies, segons OCU, destinen de mitjana gairebé la meitat de les despeses sanitàries a les cures dentals (614 €). Segueixen els cures oftalmològiques (197 €) i els medicaments (167 €). A continuació es troben les despeses destinades a la rehabilitació i fisioteràpia (90 €) i la despesa en malalties cròniques (86 €). Els capítols en què menys ens gastem de mitjana són l'atenció psiquiàtrica i psicològica (39 €) l'embaràs i el part (35 €) les cures auditives (31 €) i l'ortopèdia. ..... Comparant les dades amb un estudi similar realitzat per OCU en 2010, la partida que més creix (+ 58%) és la de la despesa destinada a medicaments. Aquest increment està motivat, segons el parer d'OCU, per dos factors principals: l'augment del copagament farmacèutic per les retallades aplicades en els darrers anys i la medicalització de la vida quotidiana que estem vivint últimament. Des OCU ja venen anunciant el que estava passant a través de la campanya "Que no medicalitzin la teva vida" Les despeses en rehabilitació i fisioteràpia han pujat un 45% i els relacionats amb l'audició un 29%. Altres despeses sanitàries han baixat en comparació amb l'últim estudi. La despesa destinada per les famílies a tractar malalties cròniques s'ha reduït en un 9%, les cures oftalmològiques un 19% i un 25% l'ortopèdia. OCU denuncia que moltes famílies es veuen obligades a renunciar o a posposar un tractament mèdic per les seves dificultats econòmiques. Un 34% dels enquestats ha deixat el tractament que estava seguint per més endavant i un 13% el va abandonar definitivament per no tenir recursos per poder pagar-lo. Per especialitats, els retards o abandonaments es corresponien en un 41% amb l'atenció dental, un 24% amb la oftalmològica i un 19% amb la fisioteràpia.... les despeses sanitàries no afecten per igual a totes les famílies. De mitjana suposen un 14% de la despesa familiar, però per a les famílies amb ingressos mensuals per sota de 1.000 € l'impacte de la despesa sanitària es dobla, arribant a aconseguir el 28% del seu pressupost familiar. De fet per al 30% de les famílies enquestades va resultar difícil o molt difícil afrontar les despeses mèdiques.Una de les opcions que els queda als usuaris és demanar un préstec per finançar qualsevol dels tractaments no coberts per la sanitat pública. Un 15% dels enquestats reconeix que ha sol·licitat com a mínim un cop un crèdit per finançar aquests tractaments.Per OCU cal ampliar la cartera de prestacions. Especialment per a aquelles famílies amb menors ingressos a les que els resulta molt més difícil fer front a les despeses sanitàries. Sobretot perquè les privacions porten conseqüències, retardar o abandonar els tractaments va tenir conseqüències per a un 21% dels enquestats que va tenir un problema de salut seriós.OCU creu que la via per ampliar les prestacions, sobretot en matèria bucodental, ha de venir de l'aplicació de mesures de racionalització de la despesa sanitària, com el finançament selectiu de tractaments basats en criteris de cost efectivitat o una major transparència en la rendició de comptes de les despeses hospitalàries, permetria estalvis importants que possibilitarien l'ampliació de prestacions.Per a més informació (mitjans de comunicació): Eva Jiménez Tel .: 91.722 60 61 - ejimenez@ocu.org www.ocu.org

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Els Copagaments en Sanitat produeixen més malaltia, més exclusions i més desigualtat

Ara que algun partit que es presenta a les pròximes eleccions planteja la instauració de copagaments en Sanitat, convé recordar que:
 
1. Tota l'experiència internacional demostra que els copagaments penalitzen les persones més pobres i més malaltes, produint exclusions en l'accés a prestacions sanitàries necessàries i augmentant la morbiditat i mortalitat en els grups de població més vulnerables, i fins i tot hi ha algunes dades que assenyalen que pot ser econòmicament negatiu en incrementar la utilització d'altres serveis sanitaris. Per a més informació veure: El copagament sanitari: resultats per al sistema sanitari i els pacients:http://www.fundacionalternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/el-copago-sanitario-resultados-para-el-sistema-sanitario-y-los-pacientes2. La instauració dels copagaments pel RDL 16/2012, confirmen aquest fet al nostre país, el 14,76% de les persones que reben una prescripció farmacèutica no la retiren de les oficines de farmàcia, amb els previsibles danys per a la salut .3. Fins i tot el propi RDL 16/2012 no s'ha aplicat de manera total pel rebuig social i professional i els problemes de salut que produïa. Així no s'ha aplicat el copagament sobre els medicaments que es retiren de la farmàcia hospitalària, el transport sanitari, etc.4. En un moment en què hi ha un 22,2% de la població en atur i més de 700.000 famílies no tenen cap ingrés, plantejar mes copagaments en Sanitat és excloure un elevat percentatge de la població de l'accés a les prestacions sanitàries.
 
Per tots aquests motius rebutgem qualsevol implantació de nous copagaments en Sanitat i exigim una vegada més la derogació del RDL 16/2012 que ha suposat un greu retrocés en el dret a la protecció de la salut, que teòricament garanteix la Constitució, de la població espanyola .
 
Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública
21 octubre 2015
 
www.fadsp.orgTwitter:FADSPUTambé a Facebook

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Indicis de pràctiques contraries a la competència en el concurs del Cat Salut de 2012 del servei de rehabilitació de la Sanitat Pública

La Autoritat Catalana de la Competència (Acco) analitza el concurs en el que l'any 2012 el Cat Salut va adjudicar per 10 anys els serveis de rehabilitació i els  fisioteràpia amb un import total de 200 milions d'euros. Aquesta licitació juntament a la del servei de transport sanitari per els propers 10 anys en 2.130 milions feta el passsat mes de gener han sigut les més elevades de la present legislatura 
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/05/catalunya/1444077557_881404.html
Corporació Fisiogestión (CF) de la que procedeix l'actual director del Cat Salut JM Padrosa va ser la gran beneficiada per el concurs de 2012. En l'anterior concurs de 2006 CF va guanyar el 32% dels lots als que es presentava en solitari i 18% dels que es presentava integrada en UTEs, al 2016 aquests percentatges van arribar al 46 % i 25% respectivament. En conclusió "s'ha produït una forta concentració, CF controla gran part de la prestació de serveis de rehabilitació i logopedia licitats i contractats pel Cat Salut" segon el informe de Acco.
La Oficina Anti Frau (OAC) ja va fer una investigació al revelar la Palataforma d'Afectades per Retallades Sanitàries (Pars) que Padrosa era apoderat de varies empreses del grup CF quan el Cat Salut li va adjudicar contractes per més de 150 milions. L'OAC no va trobar indicis de delicte en els fets

diumenge, 27 de setembre de 2015

Un medicament eficaç que augmenta 55 vegades el seu preu quan una empresa compra els seus drets exclusius de fabricació i venda

El medicament Daraprim, eficaç anti-infecciós contra la toxoplasmosi i el pneumocistis carinii, ha salvat vides a tot el món, inclosos molts pacients amb SIDA. El preu de la dosi era de 13,5 dòlars fins fa pocs dies, encara que fabricar una pastilla només costa un dòlar.
Com la medicina en general forma part de les regles de joc del Mercat, fa molt poc, l'empresa Turing Pharmaceuticals, de Nova York, va comprar els drets exclusius de fabricació i venda de la píndola en els Estats Units i va augmentar 55 vegades el preu . Ara costa 750 dòlars. Una de les raons aduides per l'augment de preu és que la poca quantitat de pacients que precisen el fàrmac fa que no sigui lucrativa la fabricació de nous fàrmacs competidors amb ell i per tant es manté com un medicament nou en el mercat   http://www.huffingtonpost.com/entry/daraprim-price-turing-shkreli_560063cee4b00310edf82060
Però aquesta "llibertat de mercat" genera Deute en les persones i països, públic o privat. És un deute indigne i ilegítim perquè, en salut, la llibertat d'elecció és viure sa o restar-malalt i morir. Així s'arriba a situacions d'endeutament com la del poble grec als que, a sobre, se'ls acusa d'haver viscut per sobre dels seus mitjans. Ja al agost de 2010 despres de retallar la financiació per la prevenció van tenir un brot del virus del Nil occidentalen el que van morir 62 persones al sur de Grècia i Macedonia central. Després també a Grècia va haber  un brot de Malària per primer cop desde 1970 que afectà les regions meridionals de Laconia i Àtica oriental (citats al llibre de D Suckler i S Basu : "Porque la austeridad mata", pg 148ja esmentat en aquest mateix blog fa pocs dies)

dilluns, 21 de setembre de 2015

El Govern de Noruega va demanar perdó a l'octubre de 2011, als malalts de EM/SFC per tots els anys d’abandonament

 Sobre el document publicat l'1 de juliol de 2015 pel Departament de Salut “Síndromes de sensibilització central: Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitats Químiques Múltiples”, la Lliga SFC/SSC ha fet publica una fonamentada i interessant crítica  que es pot llegir a la pàgina de la Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios (PARS) en el següent enllaç:
https://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2015/09/16/encara-mes-exclusio-per-als-malalts-de-ssc-a-catalunya/
(entre altres llegim que) .... Noruega ara està duent a terme recerques de nous tractaments molt prometedors. http://www.euro-me.org/news-Q42011-003.htm
Canadà és coneguda per, entre moltes altres iniciatives, el seu treball sobre els drets humans dels malalts de SQM i hi ha habitatge específic per a aquests malalts.
(es pregunten)
Quan veurem alguna cosa així a Catalunya?

Una alternativa econòmica a la recessió que no perjudiqui la Salut és possible

només una mostra del que es pot trobar a aquest excel·lent llibre.
.. a l'octubre de 2012 el FMI va admetre el perjudici econòmic causat per les seves recomanacions d'austeritat i liberalització al Asia oriental a la recessió de 1998...  però Malasia es va negar a retallar el pressupost de sanitat pública i va mantenir els programes de vacunació i ajut a l'alimentació. ...  un informe de la UNICEF diu que "a Malasia, a diferencia de Indonesia, de la República de Corea i de Tailandia no caben molts dubtes de que s'ha contingut l'impacte social de la crisi".
Malasia va ser el primer país en recuperarse de la crisi de 1998 quan els preus dels aliments van augmentar 8,9% . L'any 2000 aquests preus estaven només a 1,9% per sobre dels nivells d'avans de la crisi. Tailandia que va cumplir més estrictament les receptes del FMI ha tingut una evolució pitjor  http://www.nytimes.com/1998/01/14/business/international-business-imf-now-admits-tactics-in-indonesia-deepened-the-crisis.html

divendres, 21 d’agost de 2015

El Protocol del Departament de Salut per al maneig del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) no ha complert la Resolució 84/VIII que el Parlament de Catalunya li va fer l’any 2007

La presentació del Protocol per al maneig del TDAH infanto-juvenil en el Sistema Sanitari Català –pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el passat 6 de maig ha sigut contestat per professionals de la Salut Mental (veure el document http://consensotdah.blogspot.com/ ) per restringir els criteris de diagnosi i reduir a tan sols un els tractaments psicològics existents. ...     ... A la Guia del 2010 (del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad del Gobierno de España  que ha estat rebutjada per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública) es diu que ..."No es de obligado cumplimiento ni sustituye el juicio clínico del personal sanitario”. ...(a l'actual protocol del Departament de Salut) es pretén justificar la imposició d’una formació i pràctica clínica d’acord amb un sol model: el biomèdic-cognitiu-conductual.......
.... sense proves diagnòstiques comprovades i comprovables, considerem que no s’ajusta al rigor científic, ni a l’evidència clínica actual, les afirmacions sobre el TDAH que es manifesten al Protocol .....  considerem molt greu que el Departament de Salut, a través dels seus canals de comunicació amb la ciutadania, com per exemple Canal Salut,  faci afirmacions  ....  tals com definir el TDAH com “una malaltia crònica” que “acostuma” aparèixer durant la infància i que encara “no se’n coneix la causa exacta”, ....
Proposen:  Que el Pla Director de Salut Mental retiri el Protocol i elabori una Guia  clínicament consensuada, no tan sols amb la patronal i/o majoria de representants dels grans proveïdors privats (com s'ha fet amb l'actual protocol) sinó amb tots els representants dels centres de salut mental infanto-juvenil de Catalunya, i en coordinació amb el Departament d'Ensenyament y el Departament de Benestar Social i Família.

diumenge, 9 d’agost de 2015

No s'ha perdut l'esperit crític. Aquí en tenim una mostra a l'Escola Politècnica Federal de Lausana

L'estudiant Gene Bunin es va retirar decepcionat del doctorat que era a punt de concluir. En una carta questiona la formació i sobre tot el propòsit més orientat a lo mercantil que als beneficis socials de la seva investigació.
...  La alternativa, ( a renunciar a les pròpies opinions)  ....  es mentirte a ti mismo y encontrar argumentos para estar moralmente cómodo y con esto de alguna manera convencerte de que lo que estás haciendo tiene un valor científico importante. Para quienes la obtención de un doctorado es un deber inamovible (normalmente por razones financieras) la elección, aunque trágica, es obvia.
El verdadero problema es que este hábito puede fácilmente ser llevado más allá de los estudios de posgrado, hasta que el estudiante mismo llegue a ser como el investigador, con la mentalidad inversa de “es importante porque he gastado muchos años de mi vida trabajando en ello”. ....
... el sistema actual de publica-o-perece hace difícil el mantener un laboratorio mientras se trabaja en problemas que requieren cuando menos de diez años de trabajo antes de que se pueda reportar el más pequeño de los resultados preliminares. Peor aún, los resultados pueden llegar a no ser entendidos, lo que en algunos casos es el equivalente a ser rechazados por la comunidad científica.
...  escribir un montón de artículos de valor cuestionable acerca de un tema popular parece ser una muy buena manera de avanzar en tu carrera académica en estos días. Las ventajas son evidentes : no hay necesidad de convencer a nadie de que el tema es pertinente y es muy probable que seas más citado ya que más personas pueden trabajar en cosas similares .....   esto no sólo lleva a favorecer la cantidad sobre la calidad, sino que muchos investigadores, habiéndose hecho dependientes de este efecto de arrastre, después necesitan encontrar formas de mantenerlo vivo incluso cuando el campo comienza a estancarse.

...  En la EPFL (escola politècnica Federal de Lausana) el rector nos manda un correo electrónico cada año diciendo lo bien que la escuela está ubicada en los rankings. Yo siempre me pregunto cuál es el punto de estos correos. ¿Por qué habría de preocuparle a los científicos si la institución está ubicada en la décima u onceava posición por tal o cual comité? ¿Se trata de elevar nuestros ya hinchados egos? ¿No sería mejor si el rector nos enviara un reporte anual donde se mostrara la forma en que el trabajo de la EPFL está afectando el mundo o como éste ha contribuido a resolver ciertos problemas importantes?
http://www.las2orillas.co/la-academia-es-ciencia-es-negocio/

dimecres, 8 de juliol de 2015

Necessitem l'ajut de tot vosaltres ... per cobrar als extrangers identificats amb el símbol €?

“És necessari que tots els malalts amb aquesta € passin per l'administratiu de planta al ser donats d'alta per poder-los facturar. Ens hi va la supervivència pressupostària d'aquest any 2015 i en patirem les conseqüències l'últim trimestre de l'any 2015 i tot el 2016?”. Són les paraules de la circular del director d'Urgències de l'Hospital Clínic al personal.
Com a membres de la Societat Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública volem manifestar el disgust per el tracte de menyspreu que per la tasca dels professionals implica aquesta circular als que per una banda es manté desinformats com a la resta de ciutadans de Barcelona dels problemes de l'Hospital Clínic i per l'altra se’ls responsabilitza de la solvència econòmica. Qui no pugui pagar que vagi a un altre centre?
Els treballadors i ciutadans de Catalunya no sols hem de cenyir-nos el cinturó més fort sinó que ens hem de responsabilitzar de l’economia. Sàpiguen que això ho hem fet des de sempre. Sempre l’ètica professional ens ha conduit a utilitzar els recursos amb eficiència i els ciutadans hem pagat els impostos d’on han sortit els diners per mantenir aquest hospital docent.
Els professionals i els ciutadans abans de rebre “suggeriments”  mereixem explicacions clares sigui de l’economia o sigui de la pràctica de la medicina. No mereixem un tracte de subalterns quan som col·laboradors i propietaris. Sobre tot quan tant els professionals com els ciutadans veiem que l’Hospital Clínic té una gestió econòmica dels nostres diners opaca en la que darrerament s’han introduït beneficis econòmics privats per metges i suposem que també gestors i financers. El tracte que reben els professionals no és alié al que percebem la resta de ciutadans
 1 comentari
Totalment d'acord amb la defensa dels professionals sanitaris del Clínic. Els gestors catalans intenten una i una 'altra vegada embolicar-nos en una complexitat artificiosa que ha anat creixent en els últims 20 anys, inclus quan no es parlava de "crisi". L'esperit de la Llei General de Sanitat '86 orientava a una politicament saludable Sanitat Pública, universal i socialment eficient. El responsable pro-€ d'Urgències del Clínic atenta a la salut politica del personal del Clínic al intentar fer als professionals, còmplices d'una particular forma de "salvar el pressupost". Implicitament en diuen "co-responsabilització". En realitat està distraient l'atenció del model neo-liberal català de Sanitat Publica que ha estat penetrada de forma progresiva per corporacions mes o menys privades de les que el Clínic de Barcelona es un exemple. El debat de si és o no just cobrar a un turista l'atenció a Urgències queda per un altre espai on els Gestors de lo econòmic, que no de lo clínic, expliquin l'eficiència de este tipus de mesura.
Patoleg jubilat despres de 40 anys d'activitat sanitaria.