Les
llars espanyoles destinem una mitjana de 1.378 euros a l'any a despeses
sanitàries, segons es desprèn d'un estudi dut a terme per OCU, el que
suposa un 14% del pressupost familiar mitjà. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2015/gasto-sanitario
..... Les famílies, segons OCU, destinen de mitjana gairebé la meitat de les despeses sanitàries a les cures dentals (614 €). Segueixen els cures oftalmològiques (197 €) i els medicaments (167 €). A
continuació es troben les despeses destinades a la rehabilitació i
fisioteràpia (90 €) i la despesa en malalties cròniques (86 €). Els capítols en què menys ens gastem de mitjana són l'atenció
psiquiàtrica i psicològica (39 €) l'embaràs i el part (35 €) les cures
auditives (31 €) i l'ortopèdia. ..... Comparant
les dades amb un estudi similar realitzat per OCU en 2010, la partida
que més creix (+ 58%) és la de la despesa destinada a medicaments. Aquest
increment està motivat, segons el parer d'OCU, per dos factors
principals: l'augment del copagament farmacèutic per les retallades
aplicades en els darrers anys i la medicalització de la vida quotidiana
que estem vivint últimament. Des OCU ja venen anunciant el que estava passant a través de la campanya "Que no medicalitzin la teva vida" Les despeses en rehabilitació i fisioteràpia han pujat un 45% i els relacionats amb l'audició un 29%. Altres despeses sanitàries han baixat en comparació amb l'últim estudi. La despesa destinada per les famílies a tractar malalties cròniques
s'ha reduït en un 9%, les cures oftalmològiques un 19% i un
25% l'ortopèdia. OCU
denuncia que moltes famílies es veuen obligades a renunciar o a posposar
un tractament mèdic per les seves dificultats econòmiques. Un
34% dels enquestats ha deixat el tractament que estava seguint per més
endavant i un 13% el va abandonar definitivament per no tenir recursos per
poder pagar-lo. Per especialitats, els retards o abandonaments es corresponien en un
41% amb l'atenció dental, un 24% amb la oftalmològica i un 19% amb la
fisioteràpia.... les despeses sanitàries no afecten per igual a totes les famílies. De
mitjana suposen un 14% de la despesa familiar, però per a les famílies
amb ingressos mensuals per sota de 1.000 € l'impacte de la despesa
sanitària es dobla, arribant a aconseguir el 28% del seu pressupost
familiar. De fet per al 30% de les famílies enquestades va resultar difícil o molt difícil afrontar les despeses mèdiques.Una
de les opcions que els queda als usuaris és demanar un préstec per
finançar qualsevol dels tractaments no coberts per la sanitat pública. Un 15% dels enquestats reconeix que ha sol·licitat com a mínim un cop un crèdit per finançar aquests tractaments.Per OCU cal ampliar la cartera de prestacions. Especialment
per a aquelles famílies amb menors ingressos a les que els resulta molt
més difícil fer front a les despeses sanitàries. Sobretot perquè les privacions porten conseqüències, retardar o
abandonar els tractaments va tenir conseqüències per a un 21% dels
enquestats que va tenir un problema de salut seriós.OCU
creu que la via per ampliar les prestacions, sobretot en matèria
bucodental, ha de venir de l'aplicació de mesures de racionalització de
la despesa sanitària, com el finançament selectiu de tractaments basats
en criteris de cost efectivitat o una major transparència en la rendició
de comptes de les despeses hospitalàries, permetria estalvis importants que possibilitarien l'ampliació de prestacions.Per a més informació (mitjans de comunicació): Eva Jiménez Tel .: 91.722 60 61 - ejimenez@ocu.org www.ocu.org
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA (ACDSP) acdefensasp@gmail.com
EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT
divendres, 23 d’octubre del 2015
dimecres, 21 d’octubre del 2015
Els Copagaments en Sanitat produeixen més malaltia, més exclusions i més desigualtat
Ara que algun partit que es presenta a les pròximes eleccions planteja
la instauració de copagaments en Sanitat, convé recordar que:
1. Tota l'experiència internacional demostra que els copagaments penalitzen les persones més pobres i més malaltes, produint exclusions en l'accés a prestacions sanitàries necessàries i augmentant la morbiditat i mortalitat en els grups de població més vulnerables, i fins i tot hi ha algunes dades que assenyalen que pot ser econòmicament negatiu en incrementar la utilització d'altres serveis sanitaris. Per a més informació veure: El copagament sanitari: resultats per al sistema sanitari i els pacients:http://www.fundacionalternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/el-copago-sanitario-resultados-para-el-sistema-sanitario-y-los-pacientes2. La instauració dels copagaments pel RDL 16/2012, confirmen aquest fet al nostre país, el 14,76% de les persones que reben una prescripció farmacèutica no la retiren de les oficines de farmàcia, amb els previsibles danys per a la salut .3. Fins i tot el propi RDL 16/2012 no s'ha aplicat de manera total pel rebuig social i professional i els problemes de salut que produïa. Així no s'ha aplicat el copagament sobre els medicaments que es retiren de la farmàcia hospitalària, el transport sanitari, etc.4. En un moment en què hi ha un 22,2% de la població en atur i més de 700.000 famílies no tenen cap ingrés, plantejar mes copagaments en Sanitat és excloure un elevat percentatge de la població de l'accés a les prestacions sanitàries.
Per tots aquests motius rebutgem qualsevol implantació de nous copagaments en Sanitat i exigim una vegada més la derogació del RDL 16/2012 que ha suposat un greu retrocés en el dret a la protecció de la salut, que teòricament garanteix la Constitució, de la població espanyola .
Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública
21 octubre 2015
www.fadsp.orgTwitter:FADSPUTambé a Facebook
1. Tota l'experiència internacional demostra que els copagaments penalitzen les persones més pobres i més malaltes, produint exclusions en l'accés a prestacions sanitàries necessàries i augmentant la morbiditat i mortalitat en els grups de població més vulnerables, i fins i tot hi ha algunes dades que assenyalen que pot ser econòmicament negatiu en incrementar la utilització d'altres serveis sanitaris. Per a més informació veure: El copagament sanitari: resultats per al sistema sanitari i els pacients:http://www.fundacionalternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/el-copago-sanitario-resultados-para-el-sistema-sanitario-y-los-pacientes2. La instauració dels copagaments pel RDL 16/2012, confirmen aquest fet al nostre país, el 14,76% de les persones que reben una prescripció farmacèutica no la retiren de les oficines de farmàcia, amb els previsibles danys per a la salut .3. Fins i tot el propi RDL 16/2012 no s'ha aplicat de manera total pel rebuig social i professional i els problemes de salut que produïa. Així no s'ha aplicat el copagament sobre els medicaments que es retiren de la farmàcia hospitalària, el transport sanitari, etc.4. En un moment en què hi ha un 22,2% de la població en atur i més de 700.000 famílies no tenen cap ingrés, plantejar mes copagaments en Sanitat és excloure un elevat percentatge de la població de l'accés a les prestacions sanitàries.
Per tots aquests motius rebutgem qualsevol implantació de nous copagaments en Sanitat i exigim una vegada més la derogació del RDL 16/2012 que ha suposat un greu retrocés en el dret a la protecció de la salut, que teòricament garanteix la Constitució, de la població espanyola .
Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública
21 octubre 2015
www.fadsp.orgTwitter:FADSPUTambé a Facebook
dimarts, 6 d’octubre del 2015
Indicis de pràctiques contraries a la competència en el concurs del Cat Salut de 2012 del servei de rehabilitació de la Sanitat Pública
La Autoritat Catalana de la Competència (Acco) analitza el concurs en el que l'any 2012 el Cat Salut va adjudicar per 10 anys els serveis de rehabilitació i els fisioteràpia amb un import total de 200 milions d'euros. Aquesta licitació juntament a la del servei de transport sanitari per els propers 10 anys en 2.130 milions feta el passsat mes de gener han sigut les més elevades de la present legislatura
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/05/catalunya/1444077557_881404.html
Corporació Fisiogestión (CF) de la que procedeix l'actual director del Cat Salut JM Padrosa va ser la gran beneficiada per el concurs de 2012. En l'anterior concurs de 2006 CF va guanyar el 32% dels lots als que es presentava en solitari i 18% dels que es presentava integrada en UTEs, al 2016 aquests percentatges van arribar al 46 % i 25% respectivament. En conclusió "s'ha produït una forta concentració, CF controla gran part de la prestació de serveis de rehabilitació i logopedia licitats i contractats pel Cat Salut" segon el informe de Acco.
La Oficina Anti Frau (OAC) ja va fer una investigació al revelar la Palataforma d'Afectades per Retallades Sanitàries (Pars) que Padrosa era apoderat de varies empreses del grup CF quan el Cat Salut li va adjudicar contractes per més de 150 milions. L'OAC no va trobar indicis de delicte en els fets
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/05/catalunya/1444077557_881404.html
Corporació Fisiogestión (CF) de la que procedeix l'actual director del Cat Salut JM Padrosa va ser la gran beneficiada per el concurs de 2012. En l'anterior concurs de 2006 CF va guanyar el 32% dels lots als que es presentava en solitari i 18% dels que es presentava integrada en UTEs, al 2016 aquests percentatges van arribar al 46 % i 25% respectivament. En conclusió "s'ha produït una forta concentració, CF controla gran part de la prestació de serveis de rehabilitació i logopedia licitats i contractats pel Cat Salut" segon el informe de Acco.
La Oficina Anti Frau (OAC) ja va fer una investigació al revelar la Palataforma d'Afectades per Retallades Sanitàries (Pars) que Padrosa era apoderat de varies empreses del grup CF quan el Cat Salut li va adjudicar contractes per més de 150 milions. L'OAC no va trobar indicis de delicte en els fets
Etiquetes de comentaris:
corrupció,
llei d'avortament,
medicaments
Subscriure's a:
Missatges (Atom)