EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dimarts, 24 de maig del 2016

En Comú Podem, conjuntament amb la resta del grup parlamentari, defensa la regulació del copagament farmacèutic segons la renda dels usuaris, un pla d’emergència per les classes socials més desfavorides


En Comú Podem, conjuntament amb la resta del grup parlamentari, Podemos – En Marea, ha defensat a la Comissió de Sanitat al Congrés que el Govern reguli el copagament farmacèutic segons la renda dels usuaris, amb l’objectiu de posar en marxa immediatament un pla d’emergència per les classes socials més desfavorides.
És a dir, establir uns límits màxims trimestrals de copagament a la població activa: aquells que tinguin una renda anual inferior a 12.450 euros no haurien de pagar; amb renda anual entre 12.450 euros i 20.200 euros s'hauria d’abonar un màxim de 24,69 euros per trimestre; i per aquells que cobren entre 20.200 i 35.200 euros, el límit serà de 55,56 euros al trimestre.....  
... a Podemos – En Comú Podem- En Marea “tenim clar que el copagament farmacèutic és un impost intolerable a un país com el nostre”. En aquest sentit, Marta Sibina ha assegurat que el grup parlamentari “és conscient de que encara no té la força suficient per posar fi al copagament” i per això avui proposa "reduir l’impacte del desastre causat per decisions presses en aquesta cambra”.
A la vegada, En Comú Podem exigeix que s’estableixi “de forma immediata” un mecanisme d’avaluació periòdica dels copagaments que permeti identificar els col·lectius amb major risc de patir la denominada ‘pobresa farmacològica’, com és el cas de les persones menors de 65 anys que tinguin una malaltia crònica i no arribin a la renda mínima. Marta Sibina ha recordat a la Comissió que “les persones de classe baixa tenen 5 vegades més risc de no poder accedir als medicaments per motius econòmics”... http://www.euia.cat/pagina.php?idp=11197
 
Cal fer arribar a totes les persones, que sense la oportuna oposició a lleis, reglaments i normes injustes com el copagament , cada vegada vegada estem mes lluny del punt on es fa el gir cap a la sanitat socialment eficient. El paradigma de l'eficiència econòmica  no ens ha d'entelar la visió del món que defensa els drets humans. El copagament i les mesures associades (llistes de espera, medicalització de la vida, tecnologia innecesaria) són el problema i no la solució.