EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dilluns, 29 de febrer de 2016

Millor parlar de MERCANTILITZACIÓ SANITÀRIA que de PRIVATITZACIÓ

Per Joan Benach i Alba Llop http://www.eldiario.es/autores/joan_benach/ 
...  La gran complexitat dels processos sanitaris i l’esborrament de què és privat o públic fa que avui sigui millor parlar de mercantilització....  I és que mentre la ‘privatització’ té a veure amb la propietat d’un bé públic, la ‘mercantilització’ vol dir qui controla i qui es beneficia privadament d’uns recursos que són de tots. Les principals dimensions per analitzar la mercantilització són quatre: la titularitat (a qui pertanyen estructures, edificis i recursos?), el finançament (qui paga els diners?), la gestió (qui i com controla i assigna els diners per a oferir serveis i activitats?), i els resultats econòmics i de salut (qui se’n beneficia? quin és l’impacte?)....
.. I de quina manera s’han anat creant espais per promoure la mercantilització sanitària? La resposta cal trobar-la en una complexa barreja de factors aquí resumida: 1) aprovant legislacions que afavoreixin la posada en pràctica del dret privat; 2) estimulant la segmentació del sistema públic, amb consorcis i partenariats públic-privats on l’opacitat, manca de control públic i els nivells de corrupció han estat generalitzats per no dir sistèmics; 3) amb múltiples externalitzacions i subcontractacions per a la provisió de serveis; 4) amb xarxes de control i gestió del sistema en els òrgans de decisió de centres o regions per així implementar polítiques afavoridores dels sectors privats; 5) amb la degradació del sistema públic, afeblint-lo, alentint-lo o infrautilitzant-lo, la qual cosa facilita l’expansió del negoci privat; 6) amb un sistema de salut més individualista i medicalitzat, que augmenta excessivament l’especialització i protocol·lització biomèdica, l’hospitalocentrisme i el consum mèdic i paramèdic; i 7) amb un sentit comú hegemònic mercès l’ajut de mitjans d’informació que difonen termes de ‘persuasió massiva’ que emfatitzen que allò que és públic és burocràtic, ineficient, lent i incòmode i allò que és privat tot el contrari.

dissabte, 27 de febrer de 2016

Els reptes econòmics i socials d’Espanya segons l’anàlisi anual de la Comissió Europea

...“hay margen para mejorar la transparencia de la contratación de los servicios de asistencia sanitaria a nivel regional, que con frecuencia adolece de una falta de competencia entre licitadores” ... ”se prevé que el aumento del gasto en asistencia sanitaria y cuidados de larga duración se compense con reducciones en otros factores relacionados con el envejecimiento (pensiones, educación y prestaciones de desempleo)”.  http://www.actasanitaria.com/la-comision-europea-insiste-espana-en-racionalizar-el-gasto-farmaceutico/
  
...este órgano europeo ... valora la previsión de “que el Ministerio de Hacienda comience a publicar datos pormenorizados sobre el gasto de las Comunidades Autónomas en productos sanitarios y farmacéuticos en enero de 2016″; sin embargo, insiste en que “se han realizado avances limitados para mejorar la relación coste-eficacia del sector sanitario y racionalizar los gastos farmacéuticos de los hospitales”.
Para la Comisión Europea, “el acuerdo con la industria farmacéutica debería limitar en 2016 el crecimiento del gasto en farmacia de receta original no genérica en referencia a la tasa de crecimiento del PIB”.

 ... “el gasto farmacéutico hospitalario ha registrado en los últimos años un fuerte incremento que —según los datos de 2015 publicados por Farmaindustria— va a seguir acentuándose en 2015, incluso excluyendo el impacto de los nuevos medicamentos contra la hepatitis”.

  Les "recomanacions es centren en la sostenibilitat econòmica del sistema partint de una percepció allunyada de la que te la majoria de població del nostre entorn  ...
“el sistema sigue obteniendo buenos resultados tanto en eficacia como en accesibilidad, al tiempo que mantiene un nivel relativamente bajo de gastos”.

divendres, 5 de febrer de 2016

De la crida de l'Assemblea Parlamentaria del Consell d'Europa de Septembre de 2015

..... només alguns medicaments dels comercialitzats els darrers anys tenen efecte terapèutic real i alguns a preus prohibitius ....demana als governs que garanteixin la transparència de les companyies sobre el cost real de la I+D de nous medicaments i que s'estableixi una normativa per a evitar les portes giratòries ... També proposa donar més recolzament financer públic a les associacions de pacients per a reduïr la influència dels finançadors privats.  (Butlletí Groc http://www.icf.uab.cat/es/pdf/informacio/bg/bg284.15e.pdf)
.... la industria farmacèutica esta adoptant una orientació molt més ètica i la legislació ha fixat regles en aquest camp. No obstant la "autorregulació" no és d'obligat compliment i la legislació sobre aquesta qüestió deixa molt a desitjar..... que les companyies farmacèutiques facin públics tots els pagaments fets a professionals i institucions docents i d'investigació del sector tal com es fa desde 2015 als EEUU...