EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dilluns, 25 d’abril de 2016

A Catalunya l'Institut Català de la Salut gasta el 37,7 % de la despesa en assistència sanitària del Cat Salut mentre augmenten les entitats proveïdores i la mercantilització

Segons l'informe del Comissionat de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, el 62,3% restant de la despesa en assistència es fa en forma de concerts a entitats proveïdores públiques i privades



La xarxa de salut mental de la ciutat  està  formada  per  74  unitats  proveïdores  que  pertanyen  a  27 entitats diferents de les que 19 dón entitats privades sense ànim de lucre i 3 són privades amb ànim de lucre. Només 1 és del ICS (Vall d’Hebron)

 Preocupen les observación sobre rehabilitació : "La  rehabilitació  extrahospitalària  és  un  clar  exemple  dels  impactes indesitjats  de  la  introducció  de  la  licitació  no  restrictiva  i  del  predomini  de  les  empreses amb  ànim de  lucre  (concentració  anòmala de  mercat,  efectes  dumping en  adjudicacions, judicialització...)".

En quant aels serveis "socio sanitaris" Cap d'ells és de la Generalitat (ICS).
  • El 45,7% dels 101 milions d'euros que hi són destinats, corresponen a entitats privades amb ànim de lucre:  Sar Residencial y Asistencial, SA, Servicios Clínicos, SA ,  SSR Hestia, SL, Nacare, SA, Hucasve SL,  Clínica Residencial Geriàtrica, SL, Clínica Barceloneta, SAU (Blauclínic), Centre sociosanitari Palau, SL
  • El 31,3% corresponen a empreses empreses públiques i consorcis (Parc Sanitari Pere Virgili, Parc SalutMar, Hospital Clínic Sant Pau CSC Vitae SA)31,3% . 
  • Finalment 21,2% corresponen a entitats privades sense ànim de lucre    Fundació lluita esclerosi múltiple, Fundació Privada Hospital Evangèlic, Mare de Déu de la Mercè -HHSCJ, Fundació ACE Institut Català de Neurociències Aplicades i Mutuam, Mútua de previsió social
La "mercantilització" dels serveis de Salut es manifesta també en formes de treball
El mètode Lean de treball per exemple, a serveis d'urgències aplica procediments de treball de cadenes de muntatge de cotxes i implica en molts casos un tipus d'augment del ,control laboral i intensificació del treball renyits amb la qualitat del mateix
http://favb.cat/taxonomy_menu/2/79/96
Sobre aquest context cal tambè preguntar-se quin és l'increment que ja s'està donant en les economies familiars. Alguns serveis segueixen exclosos com odonto, oftalmo i majoritariament l'atenció psicològica.