EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

divendres, 6 de gener de 2017

Que passa amb les urgències



 En les darreres setmanes hem vist notícies sobre els problemes dels serveis d’urgències dels hospitals i els veïns han denunciat l’acumulació de pacients que en condicions que han qualificat de indignes, esperen un ingrés més de 5 dies en alguns casos. És un problema que existia abans de les retallades però que aquestes han agreujat. Moltes veus insisteixen en que el problema és fonamentalment degut a una gestió que no respon adequadament a les necessitats de la població en el moment present. Hem seguit amb un model de gestió sanitària que prioritza l’atenció hospitalària i no té prou en conte uns canvis progressius en la demografia i en els tipus de malalties a prestar atenció sanitària. Assistim al augment del nombre de població de més de 70 anys i a l’elevació del nombre d’afeccions cròniques. Per aquest canvi es precisa una orientació dels serveis sanitaris que a més de corroborar el diagnòstic tingui en compte la particularitat de l’evolució de cada malalt i el seu entorn.
Tenim a ma en l’Atenció Primària (AP) i els Serveis Socials un bon instrument per encarar aquestes necessitats de forma eficient. Es donen xifres de que les Urgències es podrien reduir un 30% amb serveis a domicili, sanitaris i socials. Xifres que recolza una persona tan acreditada en la gestió sanitària com l’ex-conseller de Salut del País Basc, Rafael Bengoa. Sense cap intenció de treure-li valor a la reforma de la AP propiciada per les Lleis de sanitat de l’Estat a l’any 85 i a Catalunya el 90, la reforma no ha arribat a completar-se mai. Partim d’una situació deficitària de la AP on la integració amb l’hospital i la comunitat no s’ha abordat. Aquestes situacions sumades a les retallades que han afectat proporcionalment més a la AP (20% menys del pressupost, 3.000 professionals menys i 60 serveis d’atenció continuada tancats)[i] que a la hospitalària (8% menys del pressupost) impedeixen els beneficis d’una atenció continuada lligada a la comunitat. Amb la crisi de les urgències s’ha manifestat més clarament l’error de supeditar la AP al desenvolupament de la medicina hospitalària tant des del punt de vista assistencial com en la formació i la investigació.
Cal un canvi d’orientació de la política sanitària cap a la integració de tots els serveis al voltant del pacient i a l’atenció comunitària amb serveis sanitaris i socials treballant coordinadament.



[i] http://diarisanitat.cat/que-hi-ha-al-darrere-de-la-saturacio-de-les-urgencies/