EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

Plataforma pel Dret a la Salut. Manifest


MANIFEST DE LA PLATAFORMA ‘PEL DRET A LA SALUT’
Amb aquest primer manifest del 28 de juliol de 2012 neix la Plataforma „Pel Dret a la Salut‟ per lluitar contra totes les ofensives que està patint el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcter universal, públic i equitatiu, a nivell estatal i català.
Aquest manifest se centra en la lluita contra el Reial Decret Llei del 20 d’abril del 2012, que el Govern de l‟Estat va aprovar sense cap debat al Parlament. Un Reial Decret Llei que pretén acabar amb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El títol “per garantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions” anuncia tot el contrari del seu contingut. A la pràctica, aquest Decret refusa un SNS basat en el dret a l‟atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favor de la promoció d‟un sistema de salut que estimula a privatització de l’atenció a la salut i afavoreix l’augment de les desigualtats socials, segons l’estatus migratori, l’edat, la classe social, el lloc de residència o el gènere de les persones.

Les mesures del Reial Decret de 2012 amb major impacte sobre l‟actual SNS i la salut de les persones són:
1.- Suprimeix el dret a la salut com a dret universal i individual de les persones. Vincula el dret a l‟atenció sanitària a l‟assegurament de la persona (cotització social), en contraposició amb els estaments de La Constitució espanyola de 1978 i la Llei General de Sanitat de 1986, que vinculen el dret al fet de residir a qualsevol territori de l‟estat espanyol.
Exclou el dret a l‟atenció sanitària integral a les persones immigrades indocumentades, els joves majors de 26 anys que no han entrat en el sistema de la Seguretat Social (SS), les persones que treballen en l‟economia informal o han treballat en paísos sense acords de SS, o les dones que s‟han dedicat a les tasques domèstiques sense remuneració al llarg de la vida.
2.- Elimina l’equitat en les prestacions sanitàries i en l’accés als serveis i tractaments de salut. Pretén fragmentar l’assistència sanitària segons tres tipus diferents de prestacions: “bàsiques comunes”, “complementàries” (mitjançant copagaments) i “suplementàries” (diferents segons la comunitat autònoma).
Introdueix barreres econòmiques en l’accés als tractaments de salut: imposa el repagament per medicaments als pensionistes, incrementa el repagament per part dels treballadors actius i introdueix el pagament dels trasllats no urgents en ambulància, de l‟alimentació artificial, entre d‟altres. Pretén eliminar el dret de les dones a l’avortament, conquerit després de molts anys de lluita.
Així, l‟atenció sanitària rebuda dependrà de la capacitat per pagar i, per tant, deixarà de ser igual per a totes les persones. És a dir, s‟incrementaran les diferències injustes en l‟accés a la sanitat i, per tant, les desigualtats en salut entre les persones amb o sense malalties o en situacions socials i econòmiques més o menys desfavorides.
3.- Acaba amb el caràcter solidari i redistributiu del SNS. Des de la promulgació de la Llei de Sanitat de 1986, l‟atenció sanitària no es finança amb les quotes de la SS, sinó amb impostos com l’IVA, l‟IRPF i altres taxes que paga tota la població. Els co-repagaments previstos en el Decret posen les bases per acabar amb el caràcter redistributiu i cohesionador social del SNS.
4.- Redueix l’eficiència de les mesures preventives i de control de la salut pública promogudes pel SNS. La privació del dret a la salut sobre determinats col·lectius de la societat i la promoció d‟un model d‟atenció no orientat cap a l‟atenció primària tindrà un impacte sobre el conjunt de la societat: col·lapsarà els serveis d’urgències, obstaculitzarà la prevenció de determinades malalties, farà minvar la qualitat global del sistema de salut i perjudicarà greument els professionals de salut en l‟efectivitat de la seva funció.
5.- No contribueix a la sostenibilitat del SNS. Deteriora la qualitat de la salut de les persones i la sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitat privada i n‟augmenta l‟endeutament. A més, ben al contrari de produir estalvis, és previsible que motivi més ineficiències: els sistemes de salut universals són reconegudament més eficients que els basats en l‟assegurament. Les entitats privades proveïdores de serveis sanitaris són més cares que les públiques i els sistemes que atorguen més pes als hospitals que a l‟atenció primària són més cars, menys arrelats a la comunitat i més deshumanitzats.
Les mesures previstes en el Decret constitueixen una vulneració flagrant i inacceptable de l’ordenament jurídic bàsic espanyol i atempten contra el dret a l‟atenció a la salut. A més, deterioren les condicions de vida i de treball dels i les professionals de la salut i els plantegen greus conflictes ètics relatius a l‟exclusió de certs col·lectius de l‟atenció sanitària.
6.- No afronta les actuals ineficiències del sistema de salut. No preveu mesures destinades a corregir ineficiències, ni desigualtats en l‟accés als serveis sanitaris i en la qualitat de l‟assistència. No limita la despesa en medicaments i altres tecnologies que sovint poden ser substituïts per alternatives de menys cost. Manté el poder i la influència dels valors de mercat (per exemple, de la indústria farmacèutica) en l‟atenció sanitària i no aborda la problemàtica dels conflictes d‟interessos de polítics, gestors i professionals, en relació a la indústria farmacèutica i de tecnologia mèdica i altres interessos de mercat.
7.- Potencia el deteriorament del Sistema de Salut a Catalunya. L‟impacte de les mesures adoptades a través d‟aquest Decret sobre el SNS i la salut de les persones es potencien amb les ja aprovades per l‟actual Govern de la Generalitat de Catalunya: la disminució de la despesa pública en salut, i el conseqüent tancament de llits, centres i serveis de salut; l‟increment de la subcontractació de gestió privada o la recent introducció del co-repagament de l‟euro per medicament.
Aquesta darrera mesura interacciona directament amb els efectes del Decret sobre l‟equitat i accés als tractaments (punt 2), atès que augmenta el preu que una persona resident a Catalunya haurà de pagar de més per a poder accedir als medicaments indicats pels professionals de salut, essent de nou les persones de menor nivell d‟ingressos i els malalts crònics els col·lectius més vulnerables. Es tracta, per tant, d‟una taxa injusta sobre l‟estat de salut de les persones. Els serveis i tractaments per la vida i la salut de les persones no es poden imposar amb taxes i més, quan aquestes taxes no justifiquen el gravatge per cap servei, o bé aquest servei no està explícitament identificat i quantificat. I encara menys quan hi ha una doble imposició, s‟està vulnerant la Llei general tributària, la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat i la LOFCA i manca un reglament específic per aplicar-la, convertint els farmacèutics en recaptadors, enlloc de l‟administració pública.
Fem una crida a la població, els agents socials, els moviments de base i els representants polítics a rebutjar i a combatre activament el cop d’estat espanyol i català als nostres drets.
Cal que ens mobilitzem de forma organitzada i recolzem les actuals iniciatives ciutadanes en DEFENSA del Dret a la Salut i del caràcter universal, equitatiu i públic del SNS i en CONTRA de la privatització, de les retallades en la despesa pública en salut; de la limitació d’accés a les prestacions, serveis i tractament de salut segons l’estatus migratori, els ingressos econòmics, el gènere, la classe social o l’estat de salut; i dels co-repagaments estatals i catalans, promoguts pels actuals governs espanyol i català, per tal de dificultar la seva posada en pràctica i exigir la seva retirada.









MANIFIESTO DE LA PLATAFORMA 'POR EL DERECHO A LA SALUD'

Con este primer manifiesto del 28 de julio de 2012 nace la Plataforma "Por el Derecho a la Salud" para luchar contra todas las ofensivas que está sufriendo el Sistema Nacional de Salud y su carácter universal, público y equitativo, a nivel estatal y catalán.

Este manifiesto se centra en la lucha contra el Real Decreto Ley del 20 de abril de 2012, que el Gobierno del "Estado aprobó sin debate en el Parlamento. Un Real Decreto Ley que pretende acabar con la universalidad del Sistema Nacional de Salud (SNS). El título "para garantizar la sostenibilidad del SNS y mejorar la calidad y la seguridad de las prestaciones" anuncia todo lo contrario de su contenido. En la práctica, este Decreto rechaza un SNS basado en el derecho al "atención sanitaria universal, equitativa y de calidad, para todas las personas, a favor de la promoción de" un sistema de salud que estimula a privatización de la atención a la salud y favorece el aumento de las desigualdades sociales, según el estatus migratorio, la edad, la clase social, el lugar de residencia o el género de las personas.


Las medidas del Real Decreto de 2012 con mayor impacto sobre la "actual SNS y la salud de las personas son:

1. - Eliminar el derecho a la salud como derecho universal e individual de las personas. Vincula el derecho al "atención sanitaria al" aseguramiento de la persona (cotización social), en contraposición con los estamentos de La Constitución española de 1978 y la Ley General de Sanidad de 1986, que vinculan el derecho a residir en cualquier territorio de el "estado español.
Excluye el derecho al "atención sanitaria integral a las personas inmigradas indocumentadas, los jóvenes mayores de 26 años que no han entrado en el sistema de la Seguridad Social (SS), las personas que trabajan en el" economía informal o han trabajado en países sin acuerdos de SS, o las mujeres que se "han dedicado a las tareas domésticas sin remuneración a lo largo de la vida.

2. - Eliminar la equidad en las prestaciones sanitarias y en el acceso a servicios y tratamientos de salud. Pretende fragmentar la asistencia sanitaria según tres tipos diferentes de prestaciones: "básicas comunes", "complementarias" (mediante copagos) y "suplementarias" (diferentes según la comunidad autónoma).
Introduce barreras económicas en el acceso a tratamientos de salud: impone el repago por medicamentos a los pensionistas, incrementa el repago por parte de los trabajadores activos e introduce el pago de los traslados no urgentes en ambulancia, del "alimentación artificial, entre" otros. Pretende eliminar el derecho de las mujeres al aborto, conquistado después de muchos años de lucha.
Así, la "atención sanitaria recibida dependerá de la capacidad para pagar y, por tanto, dejará de ser igual para todas las personas. Es decir, se "incrementarán las diferencias injustas en el" acceso a la sanidad y, por tanto, las desigualdades en salud entre las personas con o sin enfermedades o en situaciones sociales y económicas más o menos desfavorecidas.

3. - Acaba con el carácter solidario y redistributivo del SNS. Desde la promulgación de la Ley de Sanidad de 1986, la "atención sanitaria no se financia con las cuotas de la SS, sino con impuestos como el IVA, el" IRPF y otras tasas que paga toda la población. Los co-repagos previstos en el Decreto ponen las bases para acabar con el carácter redistributivo y cohesionador social del SNS.

4. - Reduce la eficiencia de las medidas preventivas y de control de la salud pública promovidas por el SNS. La privación del derecho a la salud sobre determinados colectivos de la sociedad y la promoción de "un modelo de" atención no orientado hacia el "atención primaria tendrá un impacto sobre el conjunto de la sociedad: colapsará los servicios de urgencias , obstaculizará la prevención de determinadas enfermedades, reducirá la calidad global del sistema de salud y perjudicará gravemente a los profesionales de salud en el "efectividad de su función.

5. - No contribuye a la sostenibilidad del SNS. Deteriora la calidad de la salud de las personas y la sanidad pública, promueve el recurso de las familias a la sanidad privada in "aumenta" endeudamiento. Además, al contrario de producir ahorros, es previsible que motive más ineficiencias: los sistemas de salud universales son reconocidamente más eficientes que los basados ​​en el "aseguramiento. Las entidades privadas proveedoras de servicios sanitarios son más caras que las públicas y los sistemas que otorgan más peso a los hospitales que en "atención primaria son más caros, menos arraigados en la comunidad y más deshumanizados.
Las medidas previstas en el Decreto constituyen una vulneración flagrante e inaceptable del ordenamiento jurídico básico español y atentan contra el derecho al "atención a la salud. Además, deterioran las condiciones de vida y de trabajo de los y las profesionales de la salud y los plantean graves conflictos éticos relativos al "exclusión de ciertos colectivos de la" atención sanitaria.

6. - No afronta las actuales ineficiencias del sistema de salud. No contempla medidas destinadas a corregir ineficiencias, ni desigualdades en el "acceso a los servicios sanitarios y en la calidad de la" asistencia. No limita el gasto en medicamentos y otras tecnologías que a menudo pueden ser sustituidos por alternativas de menor coste. Mantiene el poder y la influencia de los valores de mercado (por ejemplo, de la industria farmacéutica) en el "atención sanitaria y no aborda la problemática de los conflictos de" intereses de políticos, gestores y profesionales, en relación a la industria farmacéutica y de tecnología médica y otros intereses de mercado.

7. - Potencia el deterioro del Sistema de Salud en Cataluña. El "impacto de las medidas adoptadas a través de" este Decreto sobre el SNS y la salud de las personas se potencian con las ya aprobadas por el "actual Gobierno de la Generalidad de Cataluña: la disminución del gasto público en salud, y el consecuente cierre de camas, centros y servicios de salud; el "incremento de la subcontratación de gestión privada o la reciente introducción del co-repago del" euro por medicamento.
Esta última medida interacciona directamente con los efectos del Decreto sobre la "equidad y acceso a los tratamientos (punto 2), dado que aumenta el precio que una persona residente en Cataluña deberá pagar de más para poder acceder a los medicamentos indicados por los profesionales de salud , siendo de nuevo las personas de menor nivel de "ingresos y los enfermos crónicos los colectivos más vulnerables. Se trata, por tanto, de "una tasa injusta sobre el" estado de salud de las personas. Los servicios y tratamientos para la vida y la salud de las personas no se pueden imponer con tasas y más, cuando estas tasas no justifican el gravatge por ningún servicio, o bien este servicio no está explícitamente identificado y cuantificado. Y menos aún cuando hay una doble imposición, se "está vulnerando la Ley General Tributaria, la Ley de tasas y precios públicos de la Generalitat y la LOFCA y falta un reglamento específico para su aplicación, convirtiendo los farmacéuticos en recaudadores, en lugar de la "administración pública.

Hacemos un llamamiento a la población, los agentes sociales, los movimientos de base y los representantes políticos a rechazar ya combatir activamente el golpe de estado español y catalán a nuestros derechos.
Es necesario que nos movilicemos de forma organizada y apoyamos las actuales iniciativas ciudadanas en DEFENSA del Derecho a la Salud y del carácter universal, equitativo y público del SNS y en CONTRA de la privatización, de los recortes en el gasto público en salud; de la limitación de acceso a las prestaciones, servicios y tratamiento de salud según el estatus migratorio, los ingresos económicos, el género, la clase social o el estado de salud, y los co-repagos estatales y catalanes, promovidos por los actuales gobiernos español y catalán, con el fin de dificultar su puesta en práctica y exigir su retirada.